“Tenim tres objectius. El primer és esportiu: tenim l'ambició de jugar en tots els escenaris i de guanyar tots els partits. El segon objectiu és l'espectacle: volem fer un futbol de qualitat, capaç d'atraure els seguidors a l'estadi. El tercer objectiu és promoure els futbolistes joves del planter.” Tres anys després de dibuixar el projecte de futur del Mònaco que ambicionava en la seva presentació, Leonardo Jardim (Barcelona, Veneçuela, 1974) ha complert fil per randa els objectius que assenyalava en el prometedor discurs amb què va aterrar al Principat, on s'ha convertit per mèrits propis en la gran sensació del continent.

A un pas de posar fi a l'hegemonia del PSG en la Ligue 1 i a 180 minuts de situar el conjunt monegasc a la segona final de la Champions de la seva història, aquest fill de pares emigrants portuguesos nascut a Veneçuela ha estat capaç d'imprimir un segell personal forjat des dels seus inicis acadèmics.

Completats els estudis d'educació física a la Universitat de Madeira, Jardim va començar a aplegar experiència com a preparador ben aviat, dirigint equips masculins i femenins de deu a dotze anys, a més d'una selecció d'handbol durant la seva formació. Convertit en el tècnic més jove de Portugal a obtenir la llicència d'entrenador de la UEFA amb tan sols 24 anys, els primers passos de Jardim en el futbol professional van tenir un denominador comú: la competitivitat. “La meva carrera, quant a canvi de clubs, sempre ha estat construïda per veure si estaria treballant a un nivell superior. Quan he canviat de club, la meva ambició sempre ha estat la de ser un entrenador en una divisió diferent”, resumia el jove preparador en una entrevista al lloc web de la UEFA.

Dos ascensos, a segona i a primera, una classificació per a la Champions amb l'Sporting de Braga, i un subcampionat amb l'Sporting Club de Portugal, a més d'un pas gairebé efímer a l'Olympiacòs, era el bagatge de Jardim poc abans d'encetar l'aventura al Principat, on en tres anys ha revifat un club decaigut i en ple clima d'abatiment per convertir-lo en un equip amb una nova identitat. Deixant enrere la política de fitxar a cop de talonari, el club s'ha convertit en un exportador de joves talents, amb peces tan cobejades com Bakayoko, Bernardo Silva o Mbappé, la gran revelació del curs i una de les principals amenaces per a la Juve en l'eliminatòria que aquesta nit encetaran monegascos i italians al Louis II. El Mònaco té llicència per somiar.