“Després de 114 anys de vida, la Juve té una casa. Ens toca escriure un nou capítol d'una història que està per sobre de l'amargor i de la joia, de jugadors i de presidents, que ha escalfat el cor de generacions, d'una llegenda que es diu Juventus. Benvinguts a casa.” Amb un discurs solemne, Andrea Agnelli va aixecar el teló del Juventus Stadium el 8 de setembre del 2011 amb l'esperança d'encendre les llums d'una vecchia signora que s'havia quedat envellida, però que ja començava a renéixer de les seves pròpies cendres després de l'escàndol moggigate i del descens administratiu a segona.

Aquell nou estadi, situat al mateix solar on antigament hi havia el mític però també fred Delle Alpi, havia de ser un dels nous pilars de la nuova signora, d'un club acostumat a guanyar. “La victòria és l'únic que compta”, va dir també aquell dia el president d'honor bianconero, Giampiero Boniperti, augurant l'èxit que ha acabat tenint la nova casa de la Juve, ara sí un estadi calent, amb sonoritat i que ha retornat a Torí la condició de ser una de les capitals del futbol europeu.

El Torino, sempre encès en el derbi de la Mole, va posar punt final dissabte a una ratxa de 33 victòries consecutives en la Serie A de la Juve a l'Stadium, però no va ser més que una rascada insignificant per a la institució bianconera, que no hi perd un partit des del setembre del 2015 i que sobretot a Europa l'ha convertit en un fortí inexpugnable, que ja l'ha conduït a disputar una final continental, a Berlín el 2015, i que ara el té a les portes de Cardiff. Dels 27 resultats que inclou l'expedient de la Juve a casa des de la inauguració del seu nou estadi, només un faria trontollar la seva presència a Gal·les el 3 de juny. I, de fet, és l'única derrota europea que ha encaixat el club en competició europea des que va estrenar el Juventus Stadium, un 0-2 contra el Bayern el 2013, un resultat que si es repetís aquest vespre contra el Mònaco conduiria la semifinal a la pròrroga.

Qualsevol altre precedent valdria a la Juve per disputar la seva novena final de la copa d'Europa. Contra el Madrid o l'Atlético? “D'entrada juguem contra el Mònaco”, va haver de saltar ahir el tècnic bianconero tot just començar, preguntat sobre el seu rival favorit en una hipotètica final. “Ens queden 95 minuts i tenim al davant un rival que no hi té res a perdre, que segurament plantejarà un partit més obert i necessitarem una actuació seriosa, agressiva, jugar per guanyar”, va advertir el tècnic de Liorna, que ha mentalitzat molt els seus futbolistes que per molt que el currículum els acompanyi, cada partit és un full en blanc. “Els números compten, però relativament: al final el que sí que és important és el feeling i l'empatia que ha aconseguit aquest equip”, asseverava Giorgio Chiellini, un dels pilars defensius del Juventus Stadium, on el Mònaco intentarà el que no ha aconseguit gairebé ningú: guanyar. “Tinc massa confiança en els meus jugadors, hem fet molt de camí per llançar la tovallola abans de temps. El nostre objectiu és la final”, va confirmar Leonardo Jardim ja des dels budells d'un estadi que sembla blindat.