Despullat, a pit descobert i agenollat, en un carreró sense sortida, l'Atlético no té res més que la determinació de qui s'ha quedat desposseït de tot. Sentenciat en vida al Bernabéu, a l'equip de Simeone no li queda més remei que embolicar-se en missatges apocalíptics i posar-se dempeus perquè, si arriba una mort que sembla escrita, que com a mínim sigui amb el cap alt.

“A morir, els meus moren”, es pot llegir en una pancarta a la ciutat esportiva de Majadahonda. “Vosaltres mataríeu per nosaltres, nosaltres morirem per vosaltres”, correspon Saúl Ñíguez, encenent una espelma per un Atlético cansat de claudicar contra l'etern rival –aquesta seria la cinquena vegada en cinc precedents a Europa– i que se sap davant una empresa quasi utòpica. Necessita tres gols i mantenir verge la porteria d'Oblak per ser a Cardiff, per evitar la tercera final blanca en quatre anys. El Real Madrid ja ha encaixat per partida triple en l'actual edició de la Champions, a Varsòvia contra el Legia, però des que ha començat la competició ha correspost marcant un mínim de dos gols en cada partit. I Zidane sap quin ha de ser el leitmotiv del seu equip aquest vespre al Manzanares: “Jugar com si anéssim 0-0, fer-ho per guanyar.” L'últim precedent blanc en competició europea que li valdria a l'Atlético per revertir el seu destí és el 4-0 d'Anfield el 2009, el famós partit del chorreo, amb un equip del qual ja només queden Pepe, Ramos i Marcelo com a testimonis.

A l'Atlético, però, sí que li val un record més recent, el del 4-0 en la lliga del 2015. “Vam marcar dos gols ràpids que ens van permetre jugar més replegats i buscar el contraatac, però cada partit és una història diferent. El més important és que estem convençuts”, va exclamar el capità colchonero, en la mateixa línia del seu entrenador, Diego Pablo Simeone, que va traçar les directrius del que espera que sigui un bon comiat d'Europa per al Vicente Calderón. “Estic segur que els nois faran un gran partit. No necessito motivar-los, si calgués dir-los alguna cosa per a un partit així hauria de marxar del club”, exposava ahir El Cholo, convençut que els seus jugadors trobaran l'equilibri emocional que reclama la remuntada i sobretot emfatitzant que la prioritat del seu Atlético serà defensar bé: “Vull que els futbolistes sentin el partit, el factor emocional hi ha de ser, però estem parlant d'un partit de futbol i haurem de jugar a la pilota. El més important és defensar bé i a partir d'aquí estar en el partit. Coneixem les nostres virtuts i no ens mourem”, va afegir l'argentí, que més enllà d'alguna molèstia de Gameiro, torna a tenir el gros de la plantilla a disposició i no haurà de fer invents com en l'anada, en què va haver d'enviar Lucas Hernández a jugar de lateral dret per l'absència de Juanfran i Versaljko.

“Si comencem a pensar en el partit d'anada, segur que tindrem molts problemes. Hem de fer un partit perfecte”, va argumentar Zidane, que a les portes del Calderón, d'un ambient hostil i amb Cardiff de fons, va optar per no perdre la seva façana tranquil·la i reposada, quasi inalterable. “Sortirem centrats, sense fer coses estranyes, no canviarem gaires coses: tenim la final a prop, però de moment no hi pensem”, va explicar el marsellès que haurà de passar el peatge del Manzanares camí de la seva segona final de Champions en un any i mig.