Faig una mica de tot, com ara comentar aspectes relacionats amb el futbol a la televisió. Tot i no estar en cap equip, vaig amunt i avall. Mai paro quiet!

En primer lloc, l'alt nivell dels jugadors que teníem, eren de molta qualitat. De fet, per a mi aquesta és la clau per triomfar. Si el Barça i el Madrid sempre estan amunt és per l'alt nivell de les seves plantilles, i en aquell temps, en el nostre cas, també va ser així.

La bona sintonia i la unió que hi havia al vestidor. Dels vuit anys que vaig passar a Vigo, set els vam passar lluitant per algun títol i jugant a Europa, tot i que mai vam guanyar res.

En aquella etapa ens va faltar una mica de professionalització, sobretot per part de la directiva. El club va patir una transformació tan ràpida que no va saber com gestionar-la. Recordo quan vaig arribar a Vigo, la meva primera impressió era que semblava un equip de tercera, era horrible. En cap moment em vaig imaginar que en la lliga espanyola fos possible trobar un club sense camp per entrenar-se i sense aigua calenta. En dos anys, però, vam començar a funcionar i tot va canviar, moment en què em vaig adonar que hi havia gent que mai s'hauria imaginat que podríem arribar a jugar a Europa.

Tenia propostes, però no eren gaire millors respecte a la que tenia a Vigo. A part, m'agradava el Celta per la plantilla que tenia, el joc que exhibíem i perquè creia fermament en el projecte. Amb més de 30 anys, a més, canviar una vida per una altra i anar, per exemple, a Anglaterra hauria estat complicat.

Un equip que al mateix temps va jugar la Champions i que estava en zona de descens, va ser un any molt trist, alguns futbolistes vam jugar sense cobrar, com jo. Ens deien que ens pagarien i res, fins que vaig acabar contracte i no vaig veure ni un cèntim.

El Toto està treballant molt bé i el més important, ha estat capaç de recuperar la tendència guanyadora del passat. El curs anterior va aconseguir la classificació per a Europa i aquest curs està gaudint d'aquest gran moment i ja ha eliminat equips importants. Tal com va passar en la meva etapa, la bona sintonia i la unió que hi ha al vestidor han estat una de les claus de l'èxit d'una plantilla que ha recollit el caràcter i l'ambició del seu entrenador.

Sí. El cert és que pensava que no perdrien a casa, ara l'eliminatòria encara s'ha tornat més difícil, però el Celta ha demostrat en aquestes eliminatòries que és capaç de tot. L'equip ha d'anar a totes, marcar i, aleshores, esperar.

Potser durant els primers quatre o cinc anys després de la retirada, però actualment no hi penso. Si ho fes, em tornaria boig. Ara el que faig és viure la vida! [somriu].

Crec que sí. A Rússia molta gent m'ho pregunta i sempre els hi dic el mateix: he jugat més de vint anys a futbol, és clar que vull dirigir algun equip!

Abans de l'inici del campionat, vaig ser dels primers que vaig dir que aquest podria ser l'any de l'Spartak. Les sortides d'homes importants del CSKA i el Zenit s'havien de notar, com així ha estat. L'equip ha aprofitat l'ocasió i amb bons reforços s'ha acabat emportant un títol que feia massa temps que no guanyàvem.

El que està passant ara no és bo per a l'equip, ja que en cada partit hi ha molts moviments. Quan el repte és construir un equip nou, el que no pots fer és canviar de cop quinze futbolistes, has d'anar a poc a poc. Ara ve la Confederacions, i tot i que per mi no és un torneig important per la rellevància que té i perquè molts dels jugadors arribaran cansats de les seves respectives lligues, ens permetrà veure quines sensacions ofereix la selecció.

Fam i ambició. Aquí no hi ha estrelles, però és clar, com n'hi ha d'haver si un jugador d'un nivell normal que a Espanya probablement no saben ni com es diu guanya entre 2 i 3 milions d'euros? El 80% dels futbolistes que integren la lliga tenen aquest sou, de manera que quan et pregunten per què no hi ha jugadors del país que vulguin marxar fora, la resposta és evident: cap d'ells vol i tampoc veig cap club disposat a pagar aquests diners.