Internacional

Isco apaga un infern

El malagueny, amb un gol i una actuació portentosa, frena la remuntada d'un Atlético que va sortir en tromba i que va morir dempeus

El punta francès va construir la diana blanca amb una acció memorable

ATLÉTICO 2 REAL MADRID 1

REAL MADRID:Keylor Navas, Danilo, Varane, Sergio Ramos, Marcelo, Casemiro (Lucas Vázquez, 77'), Modric, Toni Kroos, Isco (Morata, 88'), Cristiano Ronaldo i Benzema (Asensio, 77'). ATLÉTICO:Oblak, Giménez (Thomas, 56'), Savic, Godín, Filipe Luis, Gabi, Saúl Ñíguez, Koke (Correa, 76'), Carrasco, Griezmann i Fernando Torres (Gameiro, 55'). GOLS:1-0 (12') Saúl Ñíguez. 2-0 (16') Griezmann, de penal. 2-1 (42') Isco.ÀRBITRE:Cuneyt Çakir (turc). Targetes grogues a Godín, Savic, Gabi, Correa, Sergio Ramos i Danilo.COMENTARI:Resultat agregat: 2-4

El Real Madrid aguanta la mirada a la història. La sap desafiar i, alhora, seduir, comptar sempre amb la complicitat d'un destí que tampoc ahir, a l'infern del Manzanares, li va girar l'esquena. El 3-0 del Bernabéu s'intuïa més que suficient i per més que l'Atlético s'abraçava al magnetisme d'una nit màgica, l'última del Vicente Calderón a Europa, és el rellotge blanc qui seguirà comptant finals. I ja en seran quinze.

Cardiff reeditarà la del 1998 quasi vint anys després. La de la setena blanca, la d'un fora de joc de Mijatovic que encara cou a les entranyes de la Juve i que reforça el caràcter d'un Madrid aliat amb tots els estaments.

Camí de Gal·les, però, a les portes del canal de la Mànega, el conjunt madridista va haver de sortejar una última cornada d'un rival que venia ferit i que va morir amb l'orgull intacte. L'Atlético va jugar amb el cor a la mà, però no va poder evitar el final de sempre.

“Orgullosos de no ser com vosaltres”, es llegia a la tribuna del Calderón, en l'intent de pessigar la consciència del seu equip. No li calia, a l'equip de Simeone, revel per definició i disposat a vessar les últimes gotes de sang al Manzanares. Va exterioritzar tota la seva ansietat en forma de ira, d'intensitat, de rauxa. No va jugar bé, no va ser fluït, no va combinar, però sí que va ofegar el Madrid des de l'entrega. Va encendre la llum de l'eliminatòria amb un esperit molt Atlético, a còpia de vigor, però quan li va tocar ser més calculador, gestionar els temps del partit, va ballar al ritme d'un Madrid que no es va desesperar ni tan sols quan va veure les orelles al llop.

Saúl, anticipant tothom en el servei d'un córner, va il·luminar la nit només començar (12'). Els esdeveniments incentivaven la fe de l'Atlético, i Griezmann, aprofitant un penal comès sobre Fernando Torres, va canviar la direcció del vent quan només s'havia jugat un quart d'hora. Sense fer grans invents, a còpia d'empenta, de verticalitat a la recerca de Fernando Torres i alimentant-se de segones jugades i del desequilibri d'un Yannick Carrasco afilat, l'Atlético va recuperar el pols de l'eliminatòria. Va engegar el partit a màxima revolució, gairebé sense respirar, gastant l'oxigen, robant el seu al Madrid, i quan va tenir Cardiff novament en el radar, va fer una passa enrere, va optar per ser cerebral, per esperar el seu moment per rematar la gesta. Però quan va aixecar el peu de l'accelerador, quan va cedir terreny, quan va entregar la iniciativa, es va trobar amb un Madrid que va ser madur i intel·ligent, que va tenir nervis d'acer per asserenar-se des de la pilota, amb un Isco majúscul, amb molta continuïtat de Kroos i de Modric i amb la cara lúcida de Karim Benzema. Irregular com el Guadiana, díscol però talentós com pocs, el francès va comparèixer com un ballarí entre trinxeres per, gairebé de puntetes, despullar fins a tres defenses en un pam de terreny. Va distreure amb una finta per sortir per dins, va ensenyar la pilota i després la va amagar com un triler, provocant la sortida de zona dels dos centrals i escapolint-se per la línia de fons, sobre la línia de calç com un funàmbul en una acció que acabaria amb Isco rematant a plaer per retornar el Madrid a la vida, per engegar de nou el motor rumb a Cardiff.

Servint-se del geni i la personalitat del malagueny, el Madrid va descansar amb la pilota, va contenir l'esma d'un Atlético que no va abaixar els braços fins que Cuneyt Çakir va posar punt final al seu somni. Ni la fatiga, ni l'ansietat, ni una doble intervenció de Keylor Navas per negar el gol a Carrasco ni a Gameiro, ni tampoc el diluvi que va comparèixer per afegir dramatisme a l'ocàs del partit, no van poder amb el coratge de l'equip de Simeone. Però serà el Madrid el que estarà a Cardiff, el que intentarà aixecar encara més el seu sostre com a gran dominador del futbol europeu.

El Calderón es va acomiadar d'Europa amb un partit de pulsacions accelerades, d'emocions a flor de pell i sense poder posar ni una coma al partit del seu equip, que es va buidar, però que no va poder canviar el curs de la seva existència.

FRASES

L'equip ha demostrat arguments per entendre per què fa tants anys que competim així
Diego Pablo Simeone
ENTRENADOR DE L'ATLÉTICO

DADA

El mèrit d'estar en una nova final és dels jugadors, han treballat molt dur per aconseguir-ho
Zinedine Zidane
ENTRENADOR DEL REAL MADRID
14
finals
de copa d'Europa ha disputat el Real Madrid, que només n'ha perdut tres (1962, 1964 i 1981). A Cardiff, viurà la quinzena.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)