Discutit i amb la seva continuïtat després de 20 anys al capdavant de l’Arsenal encara enlaire, Arsène Wenger acaba el curs amb un motiu per somriure. El seu equip, que no ha aconseguit classificar-se per a la pròxima Champions League, va donar-se una alegria imposant-se al Chelsea en la final de la FA Cup i aixecant el títol d’una competició a la qual té presa la mida. I és que, amb l’assolida ahir a Wembley, el conjunt gunner va guanyar la tercera copa en tres anys, la tretzena del club i la setena de Wenger, que es converteix en l’entrenador que més vegades ha aconseguit el trofeu en la història. El tècnic alsacià, en l’ull de l’huracà durant tota la campanya, va sortir reforçat de la final, pel títol i per la bona actuació que van dur a terme els seus homes, i ja en la roda de premsa va manifestar que la setmana vinent se sabrà quin és el seu futur.

L’altra cara de la moneda va ser el Chelsea d’Antonio Conte, que va ser clarament superat pel seu rival, i va quedar sense la possibilitat del doblet. I és que l’inici de l’Arsenal, que va fer front al matx amb baixes importants en defensa com les de Cech, Koscielny i Mustafi, va ser aclaparador. Pressió alta i possessió de la pilota van ser les bases, i, Welbeck en punta com a referent fent anar de corcoll la defensa blue, i amb Özil i Alexis fent molt de mal entre línies, els de Wenger van sotmetre el campió de la Premier durant tota la primera part. El primer gol, només de començar d’Alexis, va refermar el pla dels gunners, que van tancar el Chelsea prop de la seva àrea i van generar nombroses ocasions clares per marxar al descans amb un avantatge molt més ampli: Welbeck i Ramsey van topar-se amb el pal; i Welbeck, de nou, i Xhaka amb Courtois.

Gairebé inèdit en el primer acte, Diego Costa va emergir per canviar la cara a l’atac dels de Conte, que fins al moment no havien creat gran cosa a camp contrari, i amb la insistència de l’hispanobrasiler va inquietar la porteria d’Ospina. De fet, en el tram final, el mateix Costa va ser l’autor de l’empat, quan el Chelsea ja jugava amb deu per la justa expulsió de Moses, que va veure la segona groga per simular penal. Poc va durar, però, aquesta igualada, en la jugada següent, pràcticament només de sacar de centre, Ramsey, de cap, va tornar a avançar l’Arsenal, que ja no va deixar escapar el partit ni el títol.