Ahir va ser l’últim dia d’una era a Roma. Totti ja és etern com la ciutat que el va veure néixer. 8.827 dies després, 24 anys i 2 mesos clavats, Francesco es va posar per última vegada la samarreta de la Roma. Noi de carrer, criat al barri de San Giovanni, Il Capitano se’n va fet un home, elevat a llegenda i amb 786 partits a les seves espatlles amb la samarreta d’un únic club. El seu.

En època de mercantilisme accentuat en el futbol, Totti és el paradigma del jugador bandera. “La meva Champions és la fidelitat a la Roma”, ha proclamat en més d’una ocasió el ja mític 10 giallorrosso, que camí dels 41 anys, va rebre l’últim homenatge de l’Olímpic en una tarda inoblidable.

Ja des del matí, més de 300 aficionats li van fer sentir l’escalf a Trigòria, on la Roma té la seva ciutat esportiva i encara que Luciano Spalletti no li va regalar una darrera titularitat, ningú va poder robar el protagonisme al mitjapunta romà. Ni la seva absència d’entrada, ni la transcendència del partit contra el Genoa –hi havia el segon lloc en joc–, ni tampoc la irrupció d’un infiltrat com Pietro Pellegri, davanter nascut el 2001, que encara amb 16 anys es va permetre el luxe de marcar un gol en un escenari únic per al conjunt genovès. Ja abans de començar, quan els futbolistes d’un i altre equip formaven al mig del camp, el focus estava posat en Totti, que es va acostar a saludar a la Curva Sud, que l’esperava amb un missatge: “Totti és la Roma”. El ja clàssic “Un capitano, c’è solo un capitano” (‘un capità, només hi ha un capità’), baixava de les tribunes de l’Olímpic mentre persones de totes les edats vessaven les primeres llàgrimes de la tarda en honor a l’ídol. Perquè després de vint-i-cinc temporades en la Serie A, Totti és referència de diverses generacions.

En el seu últim dia, el capità va gaudir dels darrers 35 minuts i d’un desenllaç agitat, amb un gol en l’últim sospir de Perotti que assegura la segona plaça al conjunt romà, que li evita eliminatòries prèvies per ser el curs vinent en la Champions i que posa un colofó dolç a la història de Francesco Totti com a vuitè rei de Roma.

“És l’última vegada que em poso aquesta samarreta i tinc por. I no la por que se sent en llançar un penal. Ara necessito el vostre escalf més que mai per girar full”, es va sincerar Il Capitano, que va fer plorar tot un estadi. Els seus companys tampoc van poder contenir l’emoció de veure el seu líder fent la volta olímpica, escrivint “us trobaré a faltar” en una pilota, signant-la i xutant-la a la graderia, a la Curva Sud, on l’escalf giallorrosso és encara més fort. “La meva joguina quan era petit era la pilota. I ho segueix sent, però el temps no perdona. Maleït temps. Ha arribat el moment que no m’hauria agradat viure mai”, va relatar, guanyant la partida a l’emoció per llegir una carta directa al cor d’una ciutat, però també del món del futbol, que sempre ha admirat els valors del 10. “Néixer romà i romanista és un privilegi, ha estat un honor ser el vostre capità. Us estimo”, va concloure Totti mentre es treia el braçal de capità, el posava al braç d’un noi del futbol de base de la Roma i quedava per sempre com un futbolista únic, una llegenda en una de les ciutats amb més història del planeta.