Internacional

Política i esport

Una tragèdia corsa

Fa 25 anys, l’ensorrament d’una tribuna provisional a l’estadi cors de Furiani va deixar el trist balanç de 18 morts i més de 2.000 ferits

El balanç de la catàstrofe, que va tenir lloc abans de la semifinal de copa que havia d’enfrontar el Bastia i el Marsella, va ser la darrera gran tragèdia que ha viscut el futbol europeu

Es va sol·licitar als espectadorsde la tribuna provisional que no la colpegessin amb els peus

El 8 d’abril del 2017, en plena campanya per a les eleccions presidencials franceses, Marine Le Pen, la candidata del Front Nacional, visitava Còrsega enmig de les protestes d’un grup de joves independentistes. Tot i així, la candidata de l’extrema dreta va aprofitar la seva estada a Aiacciu per impulsar una operació de seducció dels ciutadans corsos que consistia en l’assumpció de diverses mesures que tradicionalment havien estat reivindicades pel nacionalisme cors. Entre les quals, la prohibició de disputar cap partit de futbol el 5 de maig en record i homenatge a les víctimes del drama de l’estadi de Furiani.

El fet que un personatge com Marine Le Pen presentés aquesta mesura com una de les seves propostes estrella destinades a la població corsa en ocasió de la campanya presidencial evidencia la importància que, avui encara, té el record de les víctimes de la darrera gran tragèdia del futbol europeu, ocorreguda fa tot just un quart de segle.

Aquell dimarts 5 de maig de 1992, l’Sporting Club de Bastia, el club far del nacionalisme cors, que jugava aleshores a la segona divisió, es disposava a enfrontar-se amb el totpoderós Olympique de Marsella, un dels millors equips continentals de l’època, que havia estat subcampió d’Europa el 1991 i que acabaria, finalment, aixecant l’orelluda dos anys després. El partit tenia una transcendència màxima, ja que es tractava de la semifinal de la copa de França, una competició disputada a partit únic i per la qual els corsos tenien una especial predilecció, ja que n’havien estat finalistes el 1972 i campions el 1981, en dues finals en què milers de corsos van envair París i fan fer tota una demostració nacionalista.

Fruit de la gran demanda d’entrades, que ja havia obligat a ampliar la capacitat de l’estadi en el partit de quarts que havia enfrontat els corsos amb el Nancy, els directius del Bastia van decidir, una setmana abans de la semifinal, enderrocar una de les tribunes de l’estadi Armand-Cesari, més conegut amb el nom de Furiani, per la vila corsa on se situa, i construir-hi una gran estructura metàl·lica provisional amb una grada que pogués acollir 10.000 espectadors per duplicar així la capacitat habitual del recinte.

Construïda sense permisos administratius, sense controls de seguretat, sense contracte i fruit, únicament, d’una conversa telefònica entre el president del Bastia, Jean-François Filippi, i l’empresa constructora, Sud-Tribunes, la tribuna provisional va cedir pocs minuts abans de l’inici del partit i va deixar un balanç tràgic de divuit morts i 2.357 ferits. De res van servir els avisos que, durant l’escalfament, amb l’estadi ple i amb un gran clima de tensió entre els seguidors corsos, delerosos de veure el seu equip derrotar el gegant del futbol francès, i els marsellesos, es van realitzar per megafonia sol·licitant als espectadors situats a la tribuna provisional que no la colpegessin amb els peus per augmentar l’ambient intimidatori cap al rival. Tampoc va servir de res que, davant del temor que la tribuna es pogués enfonsar, un grup d’empleats de l’empresa constructora es dediqués a estrènyer els cargols de l’estructura metàl·lica. A les 20.20 h, deu minuts abans de l’inici i amb la televisió francesa emetent en directe, la tribuna es va enfonsar, en part perquè la seva secció posterior havia estat construïda amb tubs metàl·lics de qualitat inferior i sense diagonals de reforç, provocant una autèntica tragèdia que va commocionar Còrsega. Els divuit morts, entre els quals hi havia diversos menors, van colpir durament la societat d’una illa on gairebé l’1% de la població va resultar ferida en la catàstrofe i on prop d’un 4% era asseguda a la tribuna que es va esfondrar.

La tragèdia, a més, es va produir en un context d’especial tensió política entre el nacionalisme cors i l’Estat francès. Poc abans del partit, l’independentisme havia assolit un gran resultat en les eleccions regionals i la coalició Corsica Nazione, liderada per A Cuncolta Naziunalista, l’organització política vinculada al Front d’Alliberament Nacional de Còrsega, l’FLNC-Canal Històric, havia vorejat el 18% dels sufragis; mentre que l’escissió d’A Cuncolta, el Moviment per l’Autodeterminació (MPA), havia sumat gairebé el 8% dels vots, situant per primer cop l’independentisme cors per sobre del 25% dels suports electorals.

La situació, doncs, va provocar que la semifinal adoptés una dimensió que transcendia l’estrictament esportiva, en bona part per la vinculació de l’Sporting Club de Bastia de l’època amb el partit independentista A Cuncolta Naziunalista. De fet, abans de la tragèdia, a l’estadi de Furiani s’hi van poder sentir diversos crits en suport de l’FLNC, l’organització corsa que en aquells temps encara practicava la lluita armada per alliberar l’illa de la dominació francesa. La catàstrofe va ser un cop dur per al futbol francès, però també per al nacionalisme cors, ja que un esdeveniment que havia de ser una festa i un èxit “polític” es va convertir en una gran tragèdia. Si bé inicialment la federació francesa va intentar buscar una nova data per a la semifinal, la magnitud del drama va acabar evitant-ho i l’edició de 1992 de la copa de França va quedar deserta en el palmarès. El Mònaco, vencedor de l’altra semifinal, va ser designat com a representant francès en la recopa sense ser considerat, però, guanyador d’un torneig que va quedar tacat de sang.

A Còrsega, que vivia en aquells temps una cruenta divisió entre les diverses faccions del moviment independentista que es lliuraven a una guerra subterrània amb atemptats múltiples destinats a debilitar la posició rival, la tragèdia va enrarir encara més el clima de tensió. Després del drama, l’FLNC-Canal Històric va ser acusat de pressionar a la comissió de seguretat que es va reunir per avaluar la tribuna provisional per tal que acceptés una construcció que havia de permetre omplir les caixes del Bastia, i de protegir el president del club, proper a les seves posicions, de la ira dels familiars de les víctimes de la catàstrofe.

Evidenciant la guerra subterrània existent a Còrsega, el desembre de 1994, tot just dos dies abans de l’inici del procés contra els responsables del drama de Furiani, el president del Bastia, Jean-François Filippi, va ser assassinat, aparentment fruit d’un afer sense relació amb la catàstrofe, per la facció armada propera a l’MPA.

El judici, molt esperat per les víctimes, no va portar la llum necessària al cas i el seu veredicte, amb penes molt lleus, va ser considerat com “un insult” per part dels familiars. Des d’aleshores, la lluita d’aquests ha anat destinada a preservar la memòria de les víctimes i a reclamar que no es jugui cap partit el 5 de maig. Una mesura que, després de diversos anys de combat, el Ministeri de Joventut i Esports francès va adoptar finalment el 2015 si bé la va limitar als 5 de maig que coincideixin amb dissabte. Marine Le Pen, a la recerca del vot cors, ha volgut anar una mica més enllà per fer seva la reivindicació dels familiars de les víctimes exigint que no es jugui mai més un partit de futbol a França en un 5 de maig. Una data que evoca la darrera gran catàstrofe del futbol europeu. Una tragèdia corsa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)