Lisboa, Milà i ara Cardiff. Dues Champions consecutives i la tercera en les darreres quatre temporades. El Real Madrid viu instal·lat en l’eufòria més absoluta. De motius, no li’n falten. Des del gener del 2016, quan Zidane va ser designat per agafar el timó de la nau madridista com un recurs d’urgència, l’equip blanc ha fet de les celebracions un hàbit que s’ha convertit gairebé en una rutina. “Hem fet història. El futbol el premien els títols i aquí estem. Tant de bo aquesta plantilla duri molt de temps”, va afirmar Ramos en el seu discurs en la tradicional visita a la seu de la Comunitat de Madrid, primera aturada d’una jornada de celebració completa a la capital de l’Estat per oferir al madridisme la dotzena copa d’Europa.

El capità andalús és, sens dubte, un dels noms propis per entendre l’èxit d’un equip que en l’últim any i mig s’ha mostrat tremendament competitiu i insaciable, fins al punt que per a molts ja s’ha convertit en l’hereu del Madrid de Di Stéfano. I és que les xifres no enganyen. Amb el triomf de dissabte passat, el Madrid va establir d’una tacada diversos rècords, en alguns casos inèdits –és el primer club que aconsegueix revalidar el títol continental amb l’actual denominació, a més d’haver estat capaç de veure porteria en tots els partits (65) que ha disputat aquest curs– i en d’altres amb més de mig segle d’antiguitat –des del 1958 no assolien el doblet–. “Aquests futbolistes van prometre que tornarien i així ho han fet. Som el millor club de la història, vivim obsessionats amb el triomf. Estem especialment emocionats, perquè la dotzena Champions simbolitza part de la nostra identitat: sacrifici, talent i entrega d’un equip màgic”, va destacar Florentino Pérez, que un cop més va dedicar grans paraules d’elogi a la figura de Zidane. “És el millor tècnic del món i un dels grans mites del madridisme”, va dir el mandatari blanc, eufòric amb un projecte que continua acumulant títols.