Internacional

ÒSCAR GARCIA

ENTRENADOR DEL RED BULL SALZBURG

“Em sento preparat per fer un salt, però cal un bon projecte”

“L’Òscar actual és molt millor que el que va marxar: sortir, veure noves maneres de jugar, diferents formes de plantejar partits, és enriquidor”

“Em van comentar i vaig llegir coses, però ningú em va trucar”

Després de guanyar dos doblets consecutius, és clar que un es comença a plantejar coses
Jordi Cruyff té els coneixements, els contactes i la intuïció per convertir-se en un magnífic secretari tècnic

Enfortit lluny de casa, a Israel, Anglaterra i ara a Àustria, però sempre proper a les idees de Johan Cruyff, al futbol que li van ensenyar a la Masia, Òscar Garcia Junyent (Sabadell, 1973) passa l’estiu entre dues aigües, encara inquilí de la banqueta del Red Bull Salzburg, amb el qual ha monopolitzat el futbol austríac, però expectant sobre l’arribada d’un projecte que el pugui portar al següent nivell de la seva carrera futbolística.

Ha tocat sostre a Àustria?
Després de guanyar dos doblets consecutius, és clar que un es comença a plantejar coses, però l’única realitat és que tinc un any més de contracte i passi el que passi ho hauré de fer d’acord amb el Red Bull. De moment, si no hi ha canvis, hauré d’estar el proper dia 17 allà per a la pretemporada.
El fet de no haver classificat el Red Bull per a la fase de grups de la Champions és una espina clavada?
Quan quedes tan a prop d’aconseguir-ho et sap greu, però després ho penses, analitzes la història del club, i és una cosa que no s’ha aconseguit mai. El mateix propietari ho reconeix, que no és fàcil: cada any ens venem els millors futbolistes, toca començar de nou i és complicat. Però cada any ho agafem amb il·lusió, sense que hagi de ser una obligació, però amb ganes.
El que està fent el Red Bull, amb equips a Leipzig, Salzburg, el Brasil i Nova York, és la viva imatge de la globalització del futbol... Vostè com ho està vivint?
En els últims dos anys tot ha canviat molt. Ara hi ha clarament un equip mare que és el Leipzig, l’equip que atrau mirades i els millors jugadors, i per a la resta no és tan fàcil. Hi ha futbolistes que no ens duren ni sis mesos i hem d’anar construint un equip sobre la marxa.
Red Bull és sinònim de diners..., però els seus èxits evidencien que també hi ha una filosofia...
Hi ha una idea molt clara de com volen que juguin els seus equips i intenten ser molt fidels i sens dubte que és una de les claus de l’èxit. Hi ha molts equips que tenen diners i no tenen clar el camí. El Red Bull sí que l’hi té, però és clar que sense la capacitat per invertir no seria possible. Hem de pensar, per exemple, que el Leipzig és el tercer equip que més ha gastat en la Bundesliga.
Esperava la irrupció que ha tingut l’equip de Leipzig, subcampió en l’estrena en la Bundesliga?
Ni m’ho esperava jo, ni tampoc ells. Però han fet un esforç i bona feina en el mercat i sens dubte que és un èxit rotund el que han aconseguit aquesta temporada.
Entén que l’aficionat més romàntic pugui estar desencantat amb projectes com els de Red Bull?
A Alemanya ja fa temps que és una cosa habitual que empreses estiguin al darrere de clubs. La Bayer n’és un exemple. Potser el fet de ser una companyia austríaca a Alemanya pot generar una mica més de polèmica, però la trajectòria de Red Bull és un aval. S’està demostrant que no estem davant de casos com els d’alguns magnats que posen diners un any i l’any següent deixen deutes; en aquest cas parlem de persones serioses, que tenen molts altres negocis i que són una garantia d’estabilitat.
Ha estat a Israel, a Anglaterra, ara a Àustria... En cas de tornar a Catalunya, quin Òscar trobaríem?
Un de molt millor que el que va marxar, perquè totes les experiències han estat positives, en totes he après molt, he vist altres maneres de jugar, d’afrontar partits i això fa que per força m’hagi enriquit com a entrenador.
Es veu capacitat per fer el salt a una lliga gran?
Em sento en un bon moment per assumir nous reptes, però he tingut propostes del futbol espanyol i he dit que no. S’han d’ajuntar diverses coses, no només una lliga millor: hi ha d’haver un bon projecte, feeling amb qui el dirigeix, veure possibilitats a l’equip.
Al Salzburg té jugadors kosovars, coreans, japonesos, austríacs, brasilers...
És una de les facetes en què més he pogut créixer, de les coses més importants que he après, a tractar cada jugador de forma diferenciada. Una frase que val per a un alemany no serveix per a un brasiler; s’ha de saber diferenciar i tenir un tracte específic amb cadascú.
És a prop de Guardiola futbolísticament i coneix les particularitats del futbol anglès. Per què li ha costat tant a en Pep?
Perquè la Premier és una competició molt particular. Hi ha quatre equips que poden guanyar-la perfectament i és just que Guardiola pugui tenir una temporada d’adaptació i de coneixement del torneig. A partir d’aquí i sabent que el Manchester City és un equip amb moltes possibilitats, no tinc cap dubte que l’any que ve lluitaran per tots els títols.
És més difícil implantar el futbol associatiu allà que en qualsevol altre lloc?
No és gens senzill. Ells tenen la idea i la mentalitat del rugbi, que la pilota ha d’arribar al més ràpid possible a l’altra àrea, però de mica en mica això també s’està modificant, amb l’aportació d’entrenadors estrangers tant a la Premier com a segona divisió, i la cultura del 4-4-2 amb pilotada llarga està quedant una mica enrere.
A Israel va treballar amb Jordi Cruyff. El veu capacitat per ser director esportiu en un club de la magnitud del Barça?
Té coneixements, contactes i intuïció suficients per ser un grandíssim secretari tècnic. A Israel no és gens fàcil treballar i ell ha professionalitzat molt el club. Ha tingut molts èxits des del punt de vista futbolístic, però també organitzativament ha sabut elevar-los a un altre nivell.
A Valverde el coneix?
No gaire, he parlat un parell de vegades amb ell només. L’únic que puc fer és desitjar-li molta sort perquè els seus èxits seran els de tot el barcelonisme. Des de fora sembla una persona tranquil·la i molt normal i això sempre és important.
Una persona normal, que arriba en un moment de certa angoixa...
Quan el Barça no guanya sempre hi ha rumors, però això és llei de vida en un equip gran, no només en aquest, sempre hi ha diversitat d’opinions i els que dirigeixen la nau han de tenir la tranquil·litat i la seguretat per fer la seva feina.
En algun moment es va veure com una alternativa a Luis Enrique?
No. M’han comentat i he llegit coses però ningú del club em va dir mai res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)