MARC REBÉS
JUGADOR DE LA SELECCIÓ D’ANDORRA
“Jugant contra estrelles es pateix i també es disfruta”
El futbolista andorrà va ser l’autor del gol de l’històrica victòria d’Andorra contra Hongria divendres passat, el primer triomf del combinat del Principat en tretze anys. “Va ser un cúmul d’emocions. El que hem fet és molt important”, diu
Heroi andorrà
Marc Rebés, sense samarreta, agafat per Josep Ayala, amb el braçal de capità, celebrant la victòria contra el combinat hongarès al final del partit divendres a l’Estadi Nacional d’Andorra la Vella. De fet, el matx va ser l’últim amb la samarreta andorrana d’Ayala, que es va retirar de la selecció amb 85 internacionalitats
Quan et toca marcar Cristiano Ronaldo en un córner, et sents impotent. Físicament són millors que nosaltres
Va recuperar una pilota al mig del camp, va obrir-la a la banda dreta i es va posar a córrer com si no hi hagués demà. Llavors, va veure volar la centrada del seu company Jesús Rubio al segon pal, un pèl passada, difícil, però va tenir fe, es va impulsar i va connectar un cop de cap amb paràbola, imparable, que ja és història d’Andorra. “Vaig rematar amb l’ànima”, diu. Marc Rebés, un noi andorrà de 22 anys que treballa com a recanvista d’una coneguda marca de cotxes, que fa mans i mànigues per compaginar el futbol amb la seva feina, és avui un heroi a Andorra. El jugador del FC Santa Coloma va ser l’autor de la diana de la victòria (1-0) de la selecció tricolor contra Hongria divendres passat, el primer triomf oficial del combinat del Principat en tretze anys.
Li deu haver costat dormir després del partit...
Sí, sí... La nit després del gol i de la victòria i la nit de l’endemà, també...
Va ser el seu primer gol amb Andorra. Una bona manera d’estrenar-se.
Exacte. Va ser el meu primer gol en totes les categories que ha jugat amb la selecció. Mai havia marcat amb la samarreta d’Andorra.
I què va sentir?
Va ser un cúmul d’emocions. No estic acostumat a marcar i, a sobre, fer un gol així d’important, el d’un triomf que ha fet història. Va ser un gran orgull i una gran satisfacció pel treball de tot l’equip, dels tècnics, del Koldo [Álvarez, el seleccionador] i pel conjunt de tots.
Són tretze anys sense conèixer la victòria. De fet, vostè no havia guanyat mai amb la selecció en partit oficial.
Havia guanyat amb la sub-21, que va ser la primera victòria de la sub-21 en la història [contra Lituània, el juny del 2015], i havia empatat també amb la sub-21 [contra Estònia, el juny del 2013]. I amb l’absoluta havíem empatat contra les illes Fèroe en el partit anterior [el passat mes de març] i divendres vam aconseguir guanyar. Aquest 2017 no hem perdut, ni ens han marcat cap gol.
Com està l’ambient a Andorra?
M’han felicitat molt i ens han felicitat a tots. Quan vam guanyar va baixar el cap del govern al vestidor i ens va donar l’enhorabona. La veritat és que la gent està molt contenta, perquè és una fita històrica. Des del 2004 que no guanyàvem un partit, i després de l’empat contra les illes Fèroe, vam vèncer Hongria i això és molt difícil d’aconseguir amb una selecció com l’andorrana.
Molts de vostès no són professionals...
No, no. De la selecció n’hi ha pocs que es dediquin cent per cent al futbol, n’hi ha dos o tres.
I com afronten un partit en què tenen com a rivals futbolistes de classe mundial?
És difícil. Ells tenen un ritme molt superior al nostre. Juguem a un futbol que no és professional i ells tenen una altra dinàmica. Sortim a la gespa i intentem donar-ho tot. Però la diferència és clara: només s’ha de pensar que Andorra és un país de 80.000 habitants, que juga contra Hongria, que gairebé en té 10 milions. Per això la victòria de l’altre dia és una fita històrica, és molt important.
Però quan s’enfronten amb seleccions com Portugal, que és campiona d’Europa, o Suïssa, o Bèlgica, quin és el pla, què es diuen al vestidor?
Aquests equips ens exigeixen molt. Aleshores el més important és estar concentrats, intentar donar el màxim i oferir una bona imatge. Però el més important és no perdre la concentració. I després estar ben juntets, amb les línies ben a prop les unes de les altres i no deixar espais per intentar fer els partits més complicats al rival. Sabem a què juguem, no podem competir de tu a tu.
I es pateix?
Sí. Es pateix i també es disfruta perquè jugues contra estrelles de nivell mundial. El que passa és que de vegades es donen situacions en què et sents impotent. Per exemple, quan estàs marcant Cristiano Ronaldo en un córner. Ells tenen millors condicions físiques, però sempre s’ha d’intentar fer el màxim possible.
Quin és el jugador que més l’ha impressionat dels que ha tingut com a rival?
El que més m’ha agradat ha estat Kevin de Bruyne. I Hazard, també. Quan vam jugar contra Bèlgica eren uns bitxos... De fet tinc unes quantes samarretes dels rivals i de la que tinc més bon record és la de De Bruyne, que me la vaig canviar amb ell. Ara, però, la que guardaré amb més estima és la nostra d’Andorra, la d’aquest últim partit contra Hongria.
No sé si després d’aquests bons resultats somien una gran cita o el sostre és aquest...
El que hem de fer és anar sumant i cada vegada anar-nos marcant més objectius. I no hi ha sostre, hem d’anar fent i anar fent. De mica en mica s’omple la pica, diuen.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024