Internacional

El futur viu al dia

La selecció espanyola, farcida de jugadors consolidats a primera, és la gran candidata a conquerir l’europeu sub-21 que comença avui a Polònia

Sèrbia, vigent campiona del món sub-20, i Portugal seran ossos durs de rosegar

Per a la majoria es tracta de recuperar la innocència. El que fins fa no gaire era una carta de presentació, l’últim brindis a la joventut abans d’entrar en el gran circ, avui ja és un retrocés als orígens per a futbolistes aclimatats a l’elit. L’europeu sub-21, que es posa en marxa aquesta tarda a Polònia, és un oasi per a jugadors ja acostumats a conviure amb la pressió diària del màxim nivell i un examen per a una selecció espanyola en ple procés de transició i que en els últims anys ha exhibit múscul formatiu adjudicant-se els certàmens del 2011 i el 2013.

Espanya, favorita en les travesses, es va desplaçar ahir fins a Gdansk amb el gruix de futbolistes que es van proclamar campions d’Europa sub-19 fa dos estius, amb Vallejo, Jorge Meré, Dani Ceballos, Mikel Merino i Marco Asensio com a màxims exponents generacionals, però reforçats per integrants encara amb més volada al màxim nivell, com Gerard Deulofeu, amb quasi 100 presències a primera divisió, i Saúl Ñíguez, Héctor Bellerín, Denis Suárez i Iñaki Williams, acostumats a jugar competició europea amb els seus clubs. “Però la possibilitat de jugar amb la sub-21 és ara i no tornarà més. La Champions és un torneig que poden disputar cada any, aquest moment és irrepetible”, ha proclamat el seleccionador estatal, Albert Celades, que tindrà el repte de conjugar una nòmina de futbolistes del futur, però amb un present ja molt consolidat.

El comiat de Deulofeu

Internacional absolut des del 2014, però sempre predisposat a donar un cop de mà a la sub-21, l’extrem de Riudarenes s’ha preparat a consciència per donar l’últim servei en una categoria en què ha escrit la història –ningú ha estat més vegades internacional que ell–, però en què li falta el colofó de conquerir un campionat que encara desconeix, ja que no va estar present en l’edició del 2013, quan Espanya va conquerir el títol, i amb l’espina clavada de no haver-se classificat per a la del 2015. Ara, després d’una bona segona meitat de temporada al Milan, on va aterrar amb l’esperança de tenir minuts pensant en Polònia, i trasbalsat pel que ha de ser “un estiu mogudet”, tal com el va definir ell mateix fa uns dies, amb el futur per definir, l’extrem català lluirà el braçal de capità per dirigir una selecció amb totes les garanties d’èxit però enquadrada en un grup, el B, força complicat.

El foc serà real

Espanya arriba a Polònia amb el millor cartell possible, però haurà d’estar preparada per a una exigència extrema ja des de la fase de grups, on ha quedat alineada amb dos rivals de molta volada. La rojita obrirà foc demà contra Macedònia, en el partit, a priori, més senzill, però ja albira en l’horitzó els duels contra Sèrbia, vigent campiona del món sub-20 i amb futbolistes d’enorme progressió com Zivkovic (Benfica), Maksimovic (València), Grujic (Liverpool) i Gacinovic (Eintracht Frankfurt) i una Portugal que sempre marca la pauta en categories de formació i que intentarà l’assalt al seu primer europeu amb peces ja molt reconegudes: Cancelo (València), Neves (Porto), Renato Sanches (Bayern) i Guedes (PSG). “És un format nou –hi ha un grup més– i molt exigent. Portugal té experiència, Sèrbia una gran generació i Macedònia és més la sorpresa. No crec que siguem claríssims favorits”, ha proclamat Celades per descarregar de pressió un grup de futbolistes cridats a fer història.

1978 Iugoslàvia
1980 Unió Soviètica
1982 Anglaterra
1984 Anglaterra
1986 Espanya
1988 França
1990 Unió Soviètica
1992 Itàlia
1994 Itàlia
1996 Itàlia
1998 Espanya
2000 Itàlia
2002 República Txeca
2004 Itàlia
2006 Holanda
2007 Itàlia
2009 Alemanya
2011 Espanya
2013 Espanya
2015 Suècia
Grup A
Anglaterra
Eslovàquia
Polònia
Suècia
Grup B
Espanya
Macedònia
Portugal
Sèrbia
Grup C
Alemanya
Dinamarca
Itàlia
República Txeca

La Itàlia de Donnarumma

Reina indiscutible del palmarès, amb sis títols, Itàlia és un altre dels països que està impulsant un relleu generacional. Gian Piero Ventura, tècnic de l’absoluta, ja ha fet debutar molts jugadors nascuts durant la dècada dels noranta a la recerca d’una nova dimensió, i alguns d’aquests nous exponents dels azzurri, com Lorenzo Pellegrini (Sassuolo), Daniele Rugani (Juventus), Federico Bernardeschi (Fiorentina), Andrea Petagna (Atalanta) i sobretot Gianluigi Donnarumma (Milan) faran un pas enrere i seran azzurrin per última vegada abans de passar a ser absoluts de plens poders.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)