La primera incursió en territori rus va ser més laboriosa del que la campiona del món havia planificat. Més del que havia esbossat amb la seva posada en escena. Encara que amb aquesta versió alternativa que ha dissenyat Joachim Löw per a la Confederacions, amb futbolistes menys habituals, la mannschaft va tenir la cara de sempre en els primers minuts: autoritària, segura i conscient. I fins i tot va plasmar les seves intencions aviat, quan Julian Brandt, un corcó a la dreta, amb arribades constants, va trobar Lars Stindl al cor de l’àrea perquè l’atacant del Borussia Mönchengladbach comencés a desgastar Austràlia.

Els aussies, vigents campions d’Àsia, no semblaven ni talentosos amb la pilota ni tampoc especialment agressius i compactes sense, i fins i tot Sandro Wagner, amb una rematada de cap, hauria pogut contribuir a una estrena plàcida dels alemanys en el torneig. Però l’escenari previsible es va anar desdibuixant amb el pas dels minuts, en part pels traços grollers de Bern Leno, escollit per Löw al davant de Ter Stegen i Trapp i que probablement farà que el seleccionador es replantegi les seves prioritats en el futur. Força insegur, el porter del Bayer Leverkusen va ser incapaç de desbaratar un xut des de la frontal de Tom Rogic que se li va colar per sota del cos i, si bé la mannschaft va tornar a enfocar el partit amb rapidesa, Leno va tornar a concedir l’oportunitat a Austràlia d’enganxar-se com una paparra al partit.

Draxler, exercint de líder, de veterà en una selecció experimental amb tan sols 23 anys, va materialitzar un penal just abans del descans per retornar el curs del partit a la normalitat i poc després de la represa, Leon Goretzka, perillós arribant des de la segona línia, va aprofitar una pilota ben filtrada per Joshua Kimmich per reforçar el triomf teutó.

Però quedaven 40 minuts de desgast, i Juric, aprofitant una nova concessió de Leno, els va convertir en una incomoditat per a una Alemanya que no va tenir maduresa per congelar el partit.