No tot eren alegries enmig de l’eufòria desfermada que es va viure a la capital de l’Estat el 4 de juny passat. La consecució del primer doblet del Madrid en més de mig segle no va fer variar l’evident enuig de Pepe, sens dubte la nota discordant d’aquella jornada marcadament festiva per a la parròquia madridista. Molest per l’oferta de renovació rebuda a l’inici de la temporada –allunyada de les seves expectatives– i per no haver tingut un comiat com el que considera que es mereixia, el central portuguès posarà punt final el proper 30 de juny a una dècada vestint la samarreta blanca.

Desconegut per a molts el dia de l’anunci del seu fitxatge, els 30 milions d’euros que el Madrid va invertir per Pepe –segon defensa més car de la història de l’entitat després de Danilo– van fer tòrcer el cap a més d’un aquell estiu de 2007, dubtosos de la rendibilitat d’un futbolista que des de la seva arribada sempre s’ha valorat pel seu compromís i la seva personalitat. “El Madrid no em va oferir renovar per dues temporades, només me’n va oferir una. Les formes del club no van ser les correctes”, va explicar recentment Pepe, que no es va mossegar la llengua a l’hora d’opinar respecte a la seva polèmica marxa i va carregar durament contra la figura de Zidane. “No vull culpar ningú. El que ha fet amb el Madrid és espectacular, però hi ha coses que encara no entenc. No sé explicar els motius pels quals vaig desaparèixer de l’equip en els últims partits. Amb Zidane ens vam saludar, però no ens vam acomiadar, ja que ell i el Madrid sabien que me n’anava abans que jo”, va reflexionar el defensa portuguès, que també va tenir temps de criticar Florentino Pérez per no haver-lo defensat després que Hisenda l’acusés d’irregularitats en els ingressos per drets d’imatge. “El club no em va defensar tot i que sabia que ho tenia tot al dia. Això em va molestar i em va doldre molt. Sempre vaig intentar complir amb les meves obligacions com a ciutadà”, va dir recentment a la cadena COPE abans de posar rumb a la copa Confederacions, on aquesta tarda (17 hores) Portugal disputa el tercer partit de la fase de grups contra Nova Zelanda. Debutant com a company de Cannavaro a les ordres de Schuster, el portuguès no només va haver de carregar amb l’elevat preu del seu traspàs, sinó també amb l’etiqueta de violent que es va guanyar a còpia d’accions molt desafortunades, com les puntades de peu a Casquero el 2009 i la trepitjada a Messi el 2012. Amb un desplegament físic notable i un joc aeri temible, de mica en mica es va anar traient del damunt la fama de futbolista dur –va recórrer als psicòlegs per canviar la seva imatge– i va acabar sent un dels líders del vestidor, afermant-se com un puntal a l’eix de la defensa amb tots i cadascun dels entrenadors que ha tingut. Ferm en el tall i sòlid en l’anticipació, Pepe s’ha acabat convertint per mèrits propis en el millor central estranger de la història del club. “Ha estat aquí deu anys i s’ha trencat la cara pel club. Em quedo amb la pena que no hagi tingut un partit en què el Bernabéu l’hagués pogut ovacionar i que el seu comiat hagi estat una mica gris”, destacava recentment Carvajal sobre el seu company. Amb la carta de llibertat sota el braç, mig Europa es frega les mans pensant en la possibilitat d’incorporar Pepe, que, als 34 anys, ha assolit la plenitud futbolística.