Quan algú es posa la samarreta de Xile, creix. És un tòpic que deuen haver dit tots els futbolistes del planeta quan es posen la samarreta de la seva selecció, però en el cas de la roja, és un fet provat. I és que l’equip que dirigeix Juan Antonio Pizzi, i que abans havien entrenat Jorge Sampaoli i Marcelo Bielsa, l’home que va canviar la mentalitat futbolística dels jugadors xilens, és el quart en el rànquing de la FIFA amb només tres futbolistes que juguen en clubs grans d’Europa. Alexis Sánchez (Arsenal), Claudio Bravo (Manchester City) i Arturo Vidal (Bayern) són els homes més importants del combinat sud-americà, que rodejats de jugadors d’un perfil més baix, però que rendeixen a un altíssim nivell com a internacionals, conformen una de les seleccions més temibles del planeta. Dos exponents d’això són Marcelo, El Chelo, Díaz (Santiago de Xile, 1986) i Pablo, El Tucu, Hernández (San Miguel de Tucumán, Argentina, 1986), els dos migcampistes del Celta, un equip que ha estat semifinalista en l’Europa League i en la copa, però que ha acabat tretzè en la lliga espanyola. Tots dos són peces importants per a Pizzi en aquesta copa Confederacions, en què Xile busca aquest vespre contra Portugal (20 / Gol) un lloc en la final.

Tant El Chelo (188 minuts) com El Tucu (134 minuts) han tingut participació en el torneig i a tots dos se’ls entreveu titulars avui en el matx contra els lusitans. Només han jugat junts al mig del camp des de l’inici un cop, però va ser en el partit més complicat dels tres que han disputat en el grup, contra Alemanya (1-1), en què tots dos van jugar els noranta minuts. Díaz sí que és un fix, mentre que la presència d’Hernández, que amb el seus 185 centímetres d’alçada suma físic en un equip curt d’estatura, s’anticipa també com una arma per contrarestar la fortalesa dels portuguesos. “El joc aeri és una de les seves millors virtuts i és un futbolista que aporta força, en defensa ha millorat moltíssim”, diu sobre El Tucu a aquest diari Josep Señé, company seu i també d’El Chelo al Celta les dues darreres temporades. “El Chelo té una gran passada. I tàcticament sempre està molt ben posicionat, ajudant sempre els centrals a treure la pilota. Té molt bona sortida de pilota”, expressa Señé, que destaca també “la tècnica” dels seus dos companys.

Ficant-los junts, Xile s’assegura, a més, una connexió especial. “Ja fa temps que jugo amb ell, ens coneixem bastant”, assegura El Tucu, que fa tres cursos que és al Celta, i que va rebre El Chelo quan va aterrar a Vigo el gener del 2016. “Només de mirar-nos ja sabem què hem de fer”, diu el jugador argentí nacionalitzat xilè, que avui aspira a completar el mig del camp xilè amb el seu company Díaz, amb Aránguiz i Vidal.