La generació daurada de Xile continua assedegada i també tocada pel destí, per la traça des del punt de penal que ja els ha donat dues copes d’Amèrica i que ahir els va permetre segellar l’accés a final de la copa Confederacions amb un Claudio Bravo il·luminat, que va encertar tots els llançaments portuguesos per decantar un partit feixuc, però en què el conjunt andí va acabar tenint un punt més d’ambició.

Pura sang, abonat a les pulsacions accelerades i sempre amb Arturo Vidal agafant la bandera de la pressió, el conjunt xilè no va poder entrar al partit amb el vigor amb què ho va fer contra Alemanya. Més ben posicionada, agressiva i anticipant en la recuperació, Portugal va contenir l’ímpetu habitual de la roja, fins i tot amb alguna circulació de pilota fluïda, afavorida per la presència d’un Bernardo Silva que aglutina joc i sense arriscar en accions de sortida des del darrere.

Xile no va intimidar pel joc, però sí que va avisar en una de les poques accions en què va poder guanyar l’esquena de Willian Carvalho i d’Adrien Silva. Ho va fer Alexis Sánchez, que es va filtrar rere els dos volants de l’Sporting lisboeta i va servir amb categoria una pilota perquè Edu Vargas fos incapaç de salvar la sortida d’un Rui Patricio rapidíssim anant per terra. Tant com el seu homòleg a l’altra porteria, Claudio Bravo, que tot seguit va haver de desbaratar una rematada d’André Gomes a boca de canó, la més clara en el primer acte d’una Portugal que es va anar aculant i impedint que Xile pogués trobar el vertigen que sempre necessita.

Sempre amb un to baix de fons, el partit va viure d’algunes fogonades puntuals. Els xilens haurien pogut accelerar després del pas pels vestidors i Vargas, amb una definició acrobàtica, va obligar Rui Patricio a estirar-se. En ple atac de passió dels sud-americans, Ronaldo va tenir la seva rèplica, però els dos porters van aparèixer quan va caler, i Bravo va repel·lir el colpeig del davanter de Funchal abans que el partit comencés a sestejar de nou, a morir de desídia camí d’una pròrroga anunciada en el tram final, en què els entrenadors no van ni tan sols intentar canviar la dinàmica amb modificacions i en què el respecte va pesar més que la rauxa.