“M’he cansat de dir-ho. Saúl té totes les condicions per ser un dels millors migcampistes del món.” Diego Pablo Simeone no ha dubtat mai de la dimensió del jugador que té entre mans amb Saúl Ñiguez (Elx, 1994), a qui el planeta futbolístic ha redescobert aquests darrers dies en l’europeu sub-21. El futbolista de l’Atlético s’ha erigit com un dels grans líders de la talentosa selecció espanyola que avui disputa la final del torneig contra Alemanya, amb actuacions plenes de determinació, de contundència, en les quals ha posat de manifest el seu interminable repertori. La dada que ho simplifica tot és que en els tres partits que ha disputat, ha marcat cinc gols, sempre sent l’autor de la primera diana del seu equip, i és, tot i ser un migcampista, el màxim golejador de la competició. En aquest europeu, el dorsal 8, de 22 anys i amb quatre temporades a primera divisió a les espatlles, està a un altre nivell. “Ho està fent molt bé. La predisposició i la fam que té són tremendes i és un regal per a nosaltres tenir un jugador com ell”, li valora el seleccionador del combinat sub-21, Albert Celades.

Fill d’exfutbolista– José Antonio, Boria– i el petit de tres germans també futbolistes –Jony i Aaron–, Saúl és producte del planter de l’Atlético al qual va arribar amb 12 anys, després d’una mala experiència extraesportiva al Real Madrid, en què va estar un curs. Amb 17 anys va debutar amb el primer equip colchonero, però va ser amb el Rayo durant la campanya 2013/14 quan va tastar de veritat l’elit tot just estrenada la majoria d’edat. “Era un jugador amb unes qualitats tècniques, tàctiques i físiques molt bones, però el més important és la gran qualitat humana que tenia. Quan arribes tan jove, el talent se’t pressuposa, però sobretot és important tenir el cap ben moblat, i ell l’hi tenia”, recorda a aquest diari Roberto Trashorras, que va jugar amb ell aquella temporada. De fet, en aquella presa de contacte a primera divisió, dirigit per Paco Jémez, ja va demostrar que era algú capaç d’ocupar amb lluïment diversos rols a la gespa. Pocs dirien ara que en la majoria dels 34 partits –tots com a titular– que va jugar en la lliga a Vallecas, actués de defensa central. “Va jugar molt de central i també alguns partits acompanyant-me a mi al mig del camp. Físicament és molt fort, té bon domini de pilota, pot jugar en posicions i situacions diferents del camp, al davant, al darrere, té arribada i té gol. És molt complet”, assevera Trashorras sobre un jugador que sap fer gairebé tot el que és possible fer en un terreny de joc. Simeone també li diu: “Té bon xut, té treball, bon joc aeri, pot jugar en qualsevol lloc del mig del camp, té ritme, passada interior...”

Amb l’Atlético, on s’ha consolidat al llarg de les tres temporades que hi ha jugat i amb el qual és indiscutible, el preparador argentí acostuma a situar-lo a la banda, a la línia de quatre migcampistes que posa darrere dels dos puntes, encara que també ha estat habitual veure’l aquest últim curs al doble pivot. En aquest torneig, Celades, amb un 4-3-3, l’ha posat d’interior al mig del camp. “En aquesta posició està més còmode, amb la seva arribada a l’àrea”, indica el tècnic andorrà. “No em sorprèn el que està oferint, sempre he dit que era un jugador per a un equip gran”, resol Trashorras. Des del club blanc-i-vermell, que d’acord amb el que indiquen a Madrid ja està treballant per ampliar-li un contracte que acaba el 2021, no temen que sigui seduït per ningú. “És jugador de l’Atlético i no anirà enlloc”, va assegurar el president, Enrique Cerezo. Saúl ha trigat poc a donar la raó a Simeone, és ja un dels migcampistes de referència al continent, és un futbolista total.