Alemanya viu un moment futbolístic dolcíssim. La mannschaft és campiona del món, demà, amb un combinat format per una plantilla B, jugarà la final de la copa Confederacions, i ahir, el seu equip sub-21 es va convertir en campió d’Europa. I va ser contra la favorita, Espanya, i amb una actuació col·lectiva impecable, en la qual va brodar tots els registres, atacant i defensant, d’una manera i d’una altra. L’equip dirigit per Stefan Kuntz va imposar la seva idea, va portar el control per acabar aixecant el títol contra una selecció espanyola que no va saber entrar en cap moment en el partit. I és que, tot i ser un equip farcit de talent, el conjunt d’Albert Celades no va tenir futbol, no va ser un equip. En la primera part es va veure sobrepassat pel plantejament tàctic dels teutons, que li van neutralitzar per complet la sortida de pilota, i en la segona, tampoc van concedir res, no van cedir ni un metre, ni un espai, perquè cap dels seus homes generés res. Alemanya va ser molt superior.

Des del començament, els homes de Kuntz ja van fer una declaració d’intencions, pressionant molt amunt, molt intensos i impedint que el combinat estatal es plantés a camp rival amb l’esfèrica controlada. Els alemanys sí que jugaven al camp dels espanyols quan recuperaven a dalt, perquè ja hi eren, i quan havien de sortir amb la pilota també, perquè els de Celades tampoc pressionaven. D’aquesta manera, seves van ser les ocasions més clares: Meyer va enviar una rematada de cap al pal, Arnold va xutar fora, Gnabry va topar amb la xarxa exterior i després amb el porter Kepa, fins que Weiser, poc abans del descans, sí que va encertar. El lateral del Hertha de Berlín, que ahir va jugar de migcampista a la banda, va connectar un cop de cap magnífic, rematant una centrada de Toljan, el lateral dret, que juga al Hoffenheim i acaba contracte el curs que ve, també protagonista d’un torneig sensacional.

El gol feia justícia als mèrits d’ambdós equips i obligava la roja a reaccionar després d’un primer temps en què no va oferir cap mena de resposta decent. Cap dels futbolistes clau va aconseguir aparèixer, ni Saúl, ni Ceballos, ni Asensio ni Deulofeu, i el conjunt va jugar gran part dels primers 45 minuts, esperant replegat prop de la seva porteria, per sortir al contraatac. Una solució poc efectiva: el combinat estatal va arribar al descans sense fer ni un xut a porteria.

Tampoc va millorar la producció ofensiva dels de Celades en el segon temps. El tècnic andorrà va buscar més profunditat amb Gayà per la banda esquerra, més velocitat amb Iñaki Williams a la punta de llança, però només amb cops de geni, amb jugades individuals aconseguia inquietar el combinat alemany, que va continuar amb el seu treball col·lectiu. Els de Kuntz van seguir pressionant la sortida de pilota, i durant algun tram en què Espanya va aconseguir desfer-se’n, es va organitzar a camp propi i va defensar de manera espectacular, amb les línies juntes i amb molta agressivitat.

Només amb xuts llunyans de Saúl i Ceballos es va acostar a l’empat el combinat estatal, que ni en els últims minuts va ser capaç de posar la por al cos a Alemanya, campió del seu segon títol en la categoria i autor d’una exhibició ahir a l’estadi de Cracòvia.