Mentre que Alemanya anticipa el futur, Xile esprem amb força per treure tot el suc de la millor generació de la seva història. Enclavades en un moment dolç de la seva existència, les dues seleccions se citen aquest vespre al Krestovski Arena, a Sant Petersburg, per dirimir una copa Confederacions que desperta emocions dispars en els dos combinats. La mannschaft, acostumada a aquestes latituds, freda i calculadora, assumeix la fita com un pas més en un camí traçat amb meticulositat per Joachim Löw. Apassionada i calenta, la roja aspira a alimentar encara més una etapa de glòria que ja té dues copes Amèrica en el palmarès, les primeres per a un país prim geogràficament i que mai havia arribat a fer ombra als gegants sud-americans.

Dos jugadors del Bayern encarnen a la perfecció l’essència d’uns i altres. El menut Joshua Kimmich, encara en edat d’haver disputat l’europeu sub-21, és el mirall perfecte d’una Alemanya embrionària, amb futbolistes acabats de sortir de l’ou però que ja juguen com veterans. Arturo Vidal, un pura sang, fa bategar amb força la passió d’una Xile que ha après a guanyar amb un grup de futbolistes insaciables i la mirada d’entrenadors argentins, des de Bielsa fins a Pizzi passant per Sampaoli. Kimmich és la imatge de la modernitat: futbolista intel·ligent, versàtil, polivalent, capaç d’impregnar-se de qualsevol idea, d’adaptar-se a diferents escenaris, de jugar en posicional quan actua al mig del camp i de buscar la profunditat quan li toca ser lateral. El jove totcampista del Bayern ho té tot programat al cervell mentre que el seu rival aquest vespre, Vidal, juga amb el cor a la mà, pler de pulsacions, com si cada nit fos l’última, com si cada pilota valgués la glòria per a una Xile que no té res a perdre perquè sap que el seu futur és avui. “Si guanyem, serem el millor equip del món”, sorprenia fins i tot ahir el Rey Arturo, ensenyant al món que Xile ja fa temps que se sent amb força per mirar als ulls a qualsevol rival.

“És admirable que un país petit hagi aconseguit derrotar potències com l’Argentina o el Brasil”, considerava Löw, conscient que la seva Alemanya, fiable però encara en gestació, s’enfronta a un equip ja amb les cames plenes de cicatrius. “Tenen nou o deu jugadors en els millors equips del món, són un equip excel·lent. A més estan acostumats a jugar junts, han acumulat molts automatismes i experiència, saben conservar la posició de la pilota i també penetrar i generar moltes accions de gol”, assegurava ahir el seleccionador alemany, que després d’onze anys en el càrrec i 151 partits a l’esquena (102 victòries), és a les portes d’aconseguir el seu segon títol amb la mannschaft després del mundial del 2014. “Alemanya és un equip molt preparat. Tot i tenir jugadors joves, estan acostumats a jugar aquestes instàncies en torneigs importants i la final serà igualada”, anticipava ahir Juan Antonio Pizzi, que reconeixia el potencial d’Alemanya, però també va voler reivindicar la trajectòria d’una Xile competitiva. “Hem acreditat que competim contra qualsevol selecció, volem sotmetre el rival, sigui qui sigui, obligar-lo a jugar sota pressió. Aquest equip sempre crea ocasions de gol i guanyar la copa Confederació seria un colofó a un mes molt intens”, subratllava ahir el tècnic d’una Xile acostumada a destil·lar el partit i que intentarà fer sentir el rigor de l’experiència a l’Alemanya programada, quasi científica i que aquest estiu ja ha demostrat al món que té corda per a molts anys.