Internacional

També saben vendre

Premier League. El Chelsea contraresta la forta despesa en fitxatges fent negoci amb vendes milionàries, moltes vegades de jugadors que va adquirir quan encara eren joves promeses

El Chelsea s’ha caracteritzat els últims anys per fer grans inversions, però també per vendre molt bé. El club presidit pel multimilionari rus Roman Abramóvitx desenvolupa una política de fitxatges construïda sobre dos pilars: un és explotar el potencial econòmic de què disposa i fitxar els millors jugadors del moment; el segon, contractar una gran quantitat de joves promeses i cedir-les a altres conjunts en què puguin disposar de minuts i créixer per optar a tenir lloc, posteriorment, al primer equip blue. I si els diamants en brut no aconsegueixen fer-se un lloc a l’exigent plantilla del Chelsea, l’entitat anglesa ja ha aconseguit que guanyin valor al mercat, de manera els pot vendre per un preu que acostuma a ser molt més alt del que va pagar per ells al seu dia, quan encara no s’havien assentat a l’elit. Així ha recaptat grans quantitats de diners els últims anys.

Un bon exemple d’això és l’última venda del vigent campió de la Premier League. Es tracta de Nathan Aké, un defensa central neerlandès de 22 anys que va ser comprat en edat juvenil del Feyenoord per 800.000 euros i que després de diverses cessions va acabar al Bournemouth l’estiu passat, també a préstec. Les seves bones prestacions van propiciar que Antonio Conte el repesqués en el mercat d’hivern, però no va tenir protagonisme i li ha tocat tornar-se a buscar un nou destí. No obstant, els cherries no es van oblidar de l’holandès d’ascendència ivoriana i en el present mercat de fitxatges ha aconseguir els seus serveis realitzant una forta aposta econòmica. Aké s’ha convertit en el jugador més car de la història del Bournemouth amb un preu de quasi 23 milions d’euros. Tot plegat, un altre negoci rodó del Chelsea, que en l’últim lustre ha ingressat més de 400 milions d’euros en concepte de vendes.

Algunes de les operacions més beneficioses per als londinencs en aquest temps han estat la del brasiler Oscar, venut per 60 milions al SIPG xinès al mercat d’hivern passat, quasi el doble del que va costar quan va arribar al futbol anglès provinent de l’Inter de Porto Alegre, o la de David Luiz, traspassat fa tres estius al PSG a canvi de gairebé 50 milions d’euros –encara que després el va recuperar, però per només 35–. També el 2014, Romelu Lukaku va deixar Stamford Bridge per 35 milions d’euros, més del doble del que va costar quan va arribar de l’Anderlecht. Mig any abans, en el mercat d’hivern del curs 2013/14, per Juan Mata els blues van aconseguir gairebé 45 milions del traspàs al Manchester United i en aquella mateixa finestra de mercat Kevin de Bruyne va deixar 22 milions a les arques del club londinenc per la seva marxa al Wolfsburg alemany.

Tot i això, acaben gastant més del que recapten

Malgrat tot, el Chelsea és un club comprador. Els londinencs han perdut un cert protagonisme al mercat des de l’arribada dels xeics però continuen sent, de la mà del propietari, Roman Abramóvitx, un dels equips més rics del vell continent. Els blues sempre opten a fitxar els millors futbolistes del món i això es fa patent en les xifres que mouen. Des de la temporada 2012/2013, els de Stamford Bridge han invertit més de 600 milions en la compra de jugadors. En aquests anys el Chelsea ha fet nou fitxatges per sobre de la barrera dels trenta milions d’euros: Batshuayi, Kanté, David Luiz, Diego Costa, Cesc, Cuadrado, Willian, Hazard i Oscar. Les operacions no sempre són beneficioses, ja que els anglesos han perdut diners amb Torres, Filipe Luis, Cuadrado, David Luiz o Demba Ba.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)