Aprenent de kàiser

Està sent un estiu llarg per a Mèxic. I els primers passos cap a una transició emblemàtica. Rafa Márquez (Zamora, Mèxic, 1979) encara els seus darrers mesos com a internacional amb l’esperança d’acumular encara una cinquena participació mundialista i ser un dels futbolistes més emblemàtics de la història del país. Per Edson Álvarez (Tlalnepantla, Mèxic, 1997), en canvi, aquest és el primer. I no s’ha volgut perdre res. Des que va començar el mundial sub’20 el passat 20 de maig, pràcticament no ha trepitjat casa seva. Ha estat a Corea del Sud, a la copa Confederacions de Rússia com a sparring i ara als Estats Units, on lluita per revalidar la copa d’Or. “Hi soc per aprendre, pel que calgui”, repeteix l’espigat defensa, que a Rússia va tenir l’oportunitat d’entrenar-se diàriament amb Márquez, 19 anys més gran que ell. “Impressiona”, repetia una i altra vegada el nouvingut. I és que el seu objectiu està marcat des de fa temps: “Jo vull ser com Rafa Márquez.”

De moment, tot li queda lluny, però els últims mesos han precipitat la seva irrupció en l’escena futbolística. Criat a Tlalnepantla, a la perifèria de la inacabable Ciutat de Mèxic, Edson encara viu amb els pares, productors d’uniformes esportius, i fins fa poques setmanes el pare l’acompanyava en l’autobús, en un trajecte de dues hores camí de l’entrenament amb l’América, quan encara estava enclavat en l’escala salarial dels sub’20. Recentment, però, el sou ja li ha permès adquirir un cotxe i guanyar autonomia.

Alguna cosa està canviant en la vida d’un defensa amb cara de nen, però equipat amb un cos que voreja el metre noranta, una tècnica més que decent i una personalitat notable, que li ha permès en pocs mesos convertir-se en ídol de les àligues de l’América i guanyar-se el respecte de l’imponent estadi Azteca. Bona part d’aquesta admiració va començar a gestar-se el 27 d’octubre del 2016 quan, encara amb 18 anys i la pressió pels núvols, en la semifinal del campionat mexicà i contra el Chivas de Guadalajara, en el gran clàssic del futbol asteca, Álvarez va assumir la responsabilitat d’executar un dels penals de la tanda. “Ahí está el chamaco, manifestando temperamento, solidez, estabilidad mental...”, va relatar la televisió mexicana després de veure com el central convertia el seu llançament i, tot i la derrota de l’América, es guanyava el respecte de tot el país i la continuïtat d’un Ricardo la Volpe que ja ha esgotat els millors elogis. “És espectacular, perquè no només marca, també em dona sortida i es pot incorporar a jugar a posicions de volant com si fos Franz Beckenbauer”, ha exclamat l’argentí, que va fer debutar Édson amb l’América. I és que com Rafa Márquez ha exhibit al llarg de la seva dilatada trajectòria, l’aspirant està demostrant una gran versatilitat per assumir diversos rols, un factor que li ha obert de bat a bat les portes de la selecció, on el colombià Juan Carlos Osorio és amic de redibuixar el seu equip durant el transcurs del partit. I Álvarez li dona la possibilitat de jugar tant al mig del camp com a l’eix de la defensa com fins i tot de lateral dret. “Té joc aeri, bona tècnica, presència física i un futur extraordinari. Té tots els atributs per estar amb nosaltres”, ha reconegut el tècnic del Tri, que la passada matinada va veure com Edson Álvarez marcava el seu primer gol com a internacional, començant a escriure una història que pretén seguir l’estela de l’il·lustre Rafa Márquez.