En cada club de futbol hi ha posicions, rols específics, que estan estrictament vinculats a un nom i a un cognom, a un motlle històric que regeix com ha de ser el futbolista de torn. I a València, ja fa anys que la del mig centre és una demarcació eternament associada a la figura de David Albelda. De fet, a la ciutat del Túria tothom parla “del 6” per referir-se a aquesta posició, al dorsal del migcampista de la Pobla Llarga que, amb més de 400 aparicions amb el conjunt valencianista, 14 temporades vestit de blanc-i-negre, ha deixat una petjada profunda a Mestalla, un llegat que no està sent senzill gestionar al club, sempre volcànic.

Des de l’any 2013, amb l’adeu del capità, el València ha vist desfilar per la posició diversos futbolistes, amb Javi Fuego com a principal element d’equilibri. Tot i el seu perfil baix i d’haver aterrat al club valencià per la porta del darrere, procedent del Rayo Vallecano, l’asturià va vorejar els 90 partits a la vora del Túria, exhibint sempre equilibri i bon sentit tàctic, virtuts fonamentals en el rol Albelda, però abandonant la institució l’estiu passat amb el mateix to baix amb què va arribar al club, que ja havia escollit Enzo Pérez com una opció més brillant, sobretot perquè l’argentí acabava de ser escollit el millor futbolista de la temporada a Portugal amb el Benfica. Però més caòtic en la seva interpretació del joc, jugador de més anada i tornada –va iniciar la seva carrera sent jugador de banda–, l’argentí tampoc ha acabat d’omplir al mig del camp i la seva sortida rumb al River Plate, sumada a la d’un Mario Suárez que ha tingut un pas testimonial per Mestalla, ha deixat desguarnida una posició històrica al València que ara el club, incentivat per Marcelino García Toral, s’ha marcat com a gran prioritat per començar a donar forma a un projecte encara embrionari.