Holanda viu en un núvol. Tot i no formar part inicialment del grup de favorites per assolir el ceptre continental, el combinat oranje, dirigit per Sarina Wiegman, va trencar tots els pronòstics i amb el seu triomf va posar fi al regnat instaurat per Alemanya durant més de dues dècades. Un èxit incontestable en el qual tot just era la tercera participació de les holandeses en una Eurocopa, i van escriure així el seu nom amb lletres d’or en un palmarès en què tan sols figuraven fins ara Alemanya (8 títols), Noruega (2) i Suècia (1). “A partir d’ara s’obre una nova etapa en aquest esport, hem elevat el futbol femení al lloc que li correspon”, afirmava eufòrica Wiegman, seleccionadora holandesa. No li falta raó. I és que, per damunt de tot, la victòria d’Holanda va ser el triomf global del futbol femení, en una Eurocopa en què va quedar palesat el creixent interès que ha suscitat aquest esport en els darrers anys.

Les xifres així ho testifiquen. Esgotades totes les entrades per als sis partits que la selecció amfitriona va disputar al llarg de la competició, els 110.897 espectadors que van presenciar els duels de la vigent campiona suposen un rècord absolut per a un sol país en un campionat europeu femení de la UEFA. Unes xifres que quedarien ratificades en la final disputada contra Dinamarca, seguida per una audiència de més de cinc milions de persones al país –a nivell global va ser l’Eurocopa més seguida de la història– i les 28.182 persones presents a les grades del feu del Twente també van servir per establir una nova plusmarca d’assistència en un partit de futbol femení. “És increïble quan mires al teu voltant i veus tot de color taronja donant-te suport. No tinc paraules per descriure tot això, no és normal. Soc molt feliç!”, exclamava Sari van Veenendaal, portera del combinat oranje, després que més de 12.000 persones sortissin al carrer per celebrar amb les seves futbolistes l’històric títol.

Amb aquesta Eurocopa, Holanda es converteix en la segona selecció del Vell Continent després d’Alemanya a assolir un campionat europeu en categoria masculina i femenina. “Espero que aquest somni faci augmentar l’auge pel futbol femení, i aquest títol no sigui només una il·lusió passatgera. La federació ha de promocionar-lo des de la infància, en els partits mixtos entre nois i noies per tal d’estimular-los a tots”, proclamava Wiegman, arquitecte i figura clau per entendre l’èxit holandès des de la seva arribada fa poc més d’un any.

Amb més d’un centenar d’internacionalitats abans de la seva retirada com a futbolista, Wiegman va actuar com a assistent d’Holanda sota la direcció de Reijners i Van der Laan abans d’assumir les regnes del combinat oranje. “Les jugadores han millorat durant els dos darrers anys, cada cop juguen a un nivell superior. Volíem demostrar qui érem i què podíem aconseguir jugant juntes. Al final ho hem aconseguit guanyant tots els partits”, va declarar Wiegman.

Amb un futbol alegre, de toc i d’un marcat caràcter ofensiu, l’actual seleccionadora ha dirigit amb mà de ferro un equip que aplega veterania i joventut i que disposa de noms de la qualitat de Spitse, Van de Donk i la tripleta ofensiva formada per Van de Sanden, Miedema i el recent fitxatge del Barça Lieke Martens, nomenada MVP de l’Eurocopa. El futbol femení avança i no sembla tenir aturador.