Aparentment, ningú discuteix el govern implacable del Bayern dels cinc títols. Dominador per se, l’equip muniquès ha forjat l’hegemonia més duradora de la història del futbol alemany regnant durant un lustre seguit, i l’ambient no respira dies de canvi. Però tot i la seva autoritat exultant, confirmada en el primer títol de la temporada, en la supercopa alemanya contra el Dortmund, el gegant muniquès ha acceptat que li tocarà ajustar el seu motor, passar pel taller i revisar algunes peces, canviar-ne d’altres i greixar la maquinària. És llei de vida. Un cicle natural emmirallat en els adeus de dues referències futbolístiques, el de Philipp Lahm com a bandera del Bayern i el de Xabi Alonso com a paradigma del futbolista que entén el joc, capaç de baixar a la trinxera en un equip dirigit per José Mourinho o d’aixecar el cap i mirar a l’horitzó per plasmar les idees de Pep Guardiola. “És un cavaller del futbol.” Així el va definir el president del Bayern, Karl-Heinz Rummenigge, obligat a buscar un nou equilibri per al seu Bayern. I de moment, l’empremta d’Alonso pesa. El Bayern ha incorporat diversos migcampistes, però cap d’ells d’una naturalesa posicional com la del basc. El polivalent Sébastian Rudy sembla lluny de tenir l’elegància i el traç, Corentin Tolisso és una garantia de futur, però el seu perfil s’acosta més al d’Arturo Vidal que no al de Xabi, mentre Renato Sanches, fitxat la temporada passada com un dels joves cridats a marcar època, pateix un preocupant estancament mentre l’Allianz Arena fins i tot l’ha esbroncat durant la pretemporada. A més, Joshua Kimmich, que seria un magnífic ingredient per donar sentit al mig del camp bavarès, sembla l’escollit per agafar el relleu d’un Lahm que, sense donar símptomes de flaquesa, als 33 anys i després de tota una vida al club, va anunciar que volia deixar-ho estar al cim del futbol alemany.

Assentat sobre la seva dinastia i fiable fins i tot en èpoques de transició com la que encara, el Bayern enceta la defensa del títol –aquest vespre contra el Leverkusen– després d’una pretemporada de nervis, en què Ancelotti ha confirmat que ha d’afinar l’equip. “L’equip ha perdut jugadors que jugaven sempre i d’altres que han estat lluny durant la pretemporada, però sabem que quan el Bayern pot semblar un punt ferit, sempre pot lluitar contra qualsevol rival”, ha diagnosticat Stefan Effenberg. I amb permís del Hoffenheim i sobretot del RB Leipzig, encomiables el curs passat, el principal contendent a fer trontollar l’edifici de Sabener Strasse és un Borussia Dortmund que ha completat el seu viatge estilístic, del rock and roll de Jürgen Klopp, passant per un estil més moderat com el de Thomas Tuchel per acabar desembocant en Peter Bosz, que la temporada passada a l’Ajax va evidenciar que la seva doctrina està a prop de l’escola Cruyff, d’un futbol de mobilitat i elaboració, de dinàmica i bon toc. “Per què ell? Estem convençuts que el seu estil no s’allunya del que volem veure a Dortmund: un futbol fresc, dinàmic, de tenir la possessió de la pilota i pressionar”, va justificar el director esportiu del Borussia, Michael Zorc, que, tot i el canvi d’entrenador, ha apostat per donar continuïtat al grup –només han arribat jugadors secundaris com ara Philipp, Dahoud, Zagadou i Toprak– i que esgota els dies de mercat pendent de quedar-se amb Aubameyang i, sobretot, del que pugui passar amb Dembélé, en òrbita del Barça.