Internacional

Oposició en augment

La Juve comença a defensar altre cop el títol, aquesta vegada envoltat d’amenaces, amb el retorn dels equips de Milà, l’arribada de Monchi a Roma o la continuïtat de Sarri i el seu estimulant Nàpols

La marxa de l’elegant central obliga la Vecchia Signora a reestructurar-se defensivament i incentiva la candidatura del Milan

“Aquesta serà més difícil. Els rivals s’han reforçat, però la Juve s’ha d’aferrar als valors que l’han dut a guanyar.” Si ho diu Gianluigi Buffon, amb 22 temporades en el futbol professional, és perquè ho serà. Més que mai, la Serie A que s’enceta avui es presenta com una prova de maduresa per al projecte de la Juve, un any crucial en què la Vecchia Signora haurà de trobar incentius i nous ingredients per allargar la seva hegemonia. Aixecar-se de la derrota en l’última Champions, dolorosa i desconcertant, i mantenir-se ferma com a institució afinada, seriosa i sostenible. “Reprenem el fil de Cardiff, i a partir d’aquí demostrarem que podem tornar a guanyar”, ha esperonat el tècnic bianconero, Max Allegri, que enguany s’haurà de fer respectar davant d’una oposició ferotge i reforçada: el retorn a l’escena dels equips de Milà, oxigenats amb l’arribada de capital asiàtic, el projecte de Monchi a Roma o la continuïtat de l’estimulant Nàpols de Maurizio Sarri. I a sobre, ho haurà de fer revisant els fonaments de la seva Juve, reestructurant un equip que semblava impertorbable però que ha hagut de fer front a un estiu convuls quasi sense esperar-ho, primer amb l’adeu de Dani Alves després de tan sols una temporada a Torí, però sobretot per la ruptura amb Leonardo Bonucci, el que havia estat el seu gran bastió defensiu en els últims anys, segur i elegant, talentós i líder. Però la sort dels que treballen amb previsió i ordre és que les males notícies ho són menys. I tot i l’adeu del central de Viterbo, la Vecchia Signora tenia un matalàs prou confortable, amb defenses experimentats com Andrea Barzagli i Giorgio Chiellini, quedant-se de manera definitiva Mehdi Benatia i tenint ja en nòmina un dels valors de futur del futbol italià, Daniele Rugani. A més de Matia Caldara, ja adquirit pel club piemontès i que, de moment, seguirà cedit a l’Atalanta.

Tot i les turbulències, la Juve ha seguit treballant com un rellotge, tan estable en el mercat com ha demostrat ser-ho sobre el terreny de joc en els últims anys. Mentre els grans d’Europa han acceptat la voràgine de preus, acostant-se als 100 milions d’euros per futbolistes, el club torinès ha posat un topall de 40, el que li ha costat Federico Bernardeschi, un dels grans valors de futur del futbol transalpí, arribat de la Fiore. I amb ell també Douglas Costa per dotar de desequiliri una plantilla que havia perdut riquesa el curs passat, sobretot arran de la lesió de Marko Pjaca. Mattia de Sciglio, cridat a rellevar Alves, i el jove Rodrigo Betancur, arribat des del Boca Juniors, completen les reformes d’una Juve encara pendent d’un últim cop d’efecte –Keita Baldé, Leonardo Spinazzola i Ezequiel Gary poden aterrar de forma imminent– per sostenir el nivell davant l’amenaça d’un aire de canvi encapçalat pel Milan.

El 13 d’abril del 2017 quedarà per a la posteritat com el dia en què el club rossonero va deixar de ser propietat de Silvio Berlusconi. Després de 31 anys de govern, d’èxits i de declivi, de títols i de deutes, Il Cavaliere va decidir acceptar una oferta de 740 milions d’euros d’un consorci xinès per cedir-los la institució, amb la promesa de tornar-la a fer gran. I en això està el grup presidit per Li Yonghong, que ja en el primer estiu de domini, ha insuflat energies renovades a un equip deteriorat, des de l’arribada de Bonucci com a gran cop d’efecte fins a la d’André Silva, cridat a ser el 9 de Portugal en un futur imminent. I tot passant per l’experiència de Lucas Biglia, l’autoritat de Mateo Musacchio o la sang nova de Ricardo Rodríguez, Andrea Conti o Frank Kessié. Sense oblidar que després d’un període gran d’incertesa, el club es va assegurar la continuïtat del seu principal aval, Gianluigi Donnaruma, renovat fins al 2021. “Encara podem millorar molt, però anem pel camí adequat”, confessava dijous Vincenzo Montella, encarregat de donar forma a tot el potencial d’un Milan que no estarà sol a la capital de la Llombardia, ja que l’Inter, encara que amb més sobrietat, també ha elevat expectatives amb l’arribada de Luciano Spalletti, seduint futbolistes de bon peu com Borja Valero i Matías Vecino i sumant al seu projecte joves de bona projecció com Dealbert o Milan Skriniar.

Sense tants ornaments però amb una clara aposta per la continuïtat, havent mantingut el bloc i la idea, el Nàpols espera la seva oportunitat molt a gust sota el paraigua de Maurizio Sarri, un entrenador que ha convertit el conjunt pertenopeu en un dels més treballats i agradables a la vista del continent, sempre amb voluntat de sortir des de l’associació i amb mecanismes molt interioritzats. Cares i plantejaments coneguts que contrasten amb la voràgine de Roma, on l’arribada de Monchi ha aixecat l’expectativa. Després de la seva gran tasca a Sevilla i d’haver elevat la funció del secretari tècnic a un altre nivell, l’andalús intentarà traslladar tot el seu coneixement a un escenari nou, i de moment la seva proposta estimula: ha entregat les regnes de l’equip a un tècnic que ha funcionat molt bé en els últims anys en el Sassuolo, com Eusebio di Francesco (antic jugador del Roma), l’ha seduït amb l’arribada de dos jugadors que ja tenia en el club de l’Emilia-Romanya com Lorenzo Pellegrini i Grégori Defrel, amb l’experiència d’Aleksandr Kolarov i Héctor Moreno, i ha tingut el gust de fer apostes interessants, com la de Rick Karsdorp, campió d’Holanda amb el Feyenoord, o la del jove Cenguiz Ünder, per encetar la seva aventura en un dels epicentres de l’scouting en el món del futbol.

El retorn de l’SPAL

Mig segle després de l’última vegada i havent eludit la seva desaparició diverses vegades (refundat el 2005, el 2012 i el 2013), l’històric club de Ferrara (110 anys de vida i 21 temporades a primera) torna a la Serie A. En l’últim lustre, l’SPAL ha hagut de remuntar des de categories no professionals en una irrupció completada per dos ascensos consecutius que l’han retornat entre els millors del futbol italià.

SPAL

El conjunt de Ferrara torna a la Serie A després de mig segle d’absència
Juve - Càller
18 h (beIN)
Hellas Verona - Nàpols
20.45 h (beIN)
Atalanta - Roma
demà, 18 h (beIN)
Bolonya - Torí
demà, 20.45 h
Crotona - Milan
demà, 20.45 h
Inter de Milà - Fiorentina
demà, 20.45 h
Lazio - SPAL
demà, 20.45 h
Sampdoria - Benevento
demà, 20.45 h
Sassuolo - Genoa
demà, 20.45 h
Udinese - Chievo Verona
demà, 20.45 h
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)