Havien avisat el València i el Llevant, i ahir el Betis la va fer grossa. El Madrid continua tenallat al Bernabéu, incapaç de canalitzar tot el seu potencial ofensiu, i ahir es va ofegar en l’intent d’atropellar un rival disciplinat en defensa, sempre ben agrupat i rigorós amb la pilota, que va gaudir del suport extra d’una actuació inspirada del seu porter i que va acabar sucant en els nervis blancs gràcies a una rematada de cap d’un exblaugrana, Tony Sanabria.

Inflat pel retorn de Cristiano Ronaldo després d’un mes de penitència en lliga i per un equip més recognoscible després de passar airós per Anoeta, el conjunt de Zidane va buscar amb energia i sense gaires miraments la porteria d’Adán, però va trobar un Betis que li va aguantar la mirada i que també va tenir alguna cosa a dir en camp contrari tot i no aglutinar grans possessions. Van ser els sevillans, de fet, els que van tenir la més clara del primer acte amb un xut de Sanabria que va treure sota pals Carvajal i després seria el jove Fabián, molt descarat, qui obligaria Keylor a intervenir amb encert. Com era d’esperar, el Madrid també va tenir les seves, però Javi García primer, rebutjant un toc d’esperó de Ronaldo, i Adán després, repel·lint un xut d’Isco, mantindrien molt viu l’equip de Setién.

Lluny d’atacar amb ordre i concert, el degoteig del cronòmetre va accelerar el Madrid. La línia argumental de Zidane va consistir a acumular atacants –Lucas Vázquez, Asensio i Mayoral– i el seu equip només va trobar embús, ofensives amb el cor i molt poca lucidesa, una recepta insuficient per debilitar un equilibrat Betis, per foradar la porteria d’un Adán pletòric, sobretot per desbaratar una rematada inversemblant de Gareth Bale ni tampoc per controlar la seva necessitat: en ple frenesí blanc, va ser Sanabria qui va acabar donant l’estocada i inflamant un Bernabéu presa dels nervis amb una bona definició de cap.