Va tenir la pilota un 63% del temps i va semblar una eternitat. Portat a l’escenari polític, el xoc entre el Chelsea i el Manchester City podria resultar familiar en els dies que corren a Catalunya, amb els londinencs en el paper del govern espanyol, hermètic i amb el no permanent, i el City, impulsat per un Pep Guardiola que ha estat bandera del dret a decidir, buscant totes les vies possibles per poder forjar el seu destí. Un final ahir somrient per al de Santpedor, gràcies a una canonada de Kevin de Bruyne en el tram final que permet als skyblue mantenir el pols mancunian al capdavant de la Premier League.

El català, que mai abans havia guanyat a Stamford Bridge, coneixia la naturalesa del conflicte, les característiques del seu rival, amb un Antonio Conte impassible, poc interessat en la iniciativa i sempre conservador, ahir amb Fàbregas al mig del camp, però blindat als costats per ciment armat, amb Kanté i Bakayoko. Devia imaginar Guardiola que la cosa anava d’intentar foradar un mur, de traspassar les lleis imperants a l’oest de Londres, on ja la temporada passada el Chelsea es va coronar campió gràcies a una marcada naturalesa defensiva. Potser per això va camuflar un migcampista, Fabian Delph, com a lateral esquerre en una línia de quatre, fet que li permetia acabar sumant un actiu més amb la pilota en possessió i acabar tancant amb tres –Otamendi, Stones i Walker–. I pràcticament sempre va viure amb l’internacional anglès integrat al mig del camp, intentant minar l’estratègia d’un Chelsea que amb prou feines es va desplegar i que a sobre va perdre Morata en la primera meitat.

El City, en canvi, es va passar el partit buscant línies de passada, intentant enllaçar amb Silva, buscar la profunditat de Gabriel Jesús, amplitud amb Sterling i Leroy Sané i, encara que li va costar Déu i ajuda trobar escletxes en la defensa blue, ahir amb el danès Christiansen com a principal novetat, acabaria veient la llum ja després de la represa, recompensa a la seva determinació i tenacitat i gràcies al talent de Kevin de Bruyne, que enguany està convertint el seu colpeig en una arma que afegeix encara més al·licients a un equip de moltíssims recursos. Si dimarts en la Champions va obrir el camí del triomf amb la cama dreta, ahir el belga va sorprendre amb l’esquerra, foradant la porteria de Courtois i la mesquina proposta d’un Chelsea que quan va voler, o quan ho va necessitar, quan Conte va enviar Pedro i Batshuayi a la gespa per intentar atacar, ja havia fet tard. El City ja havia fet camí.