Una pèrdua de pilota i una pena màxima. Amb dues accions aïllades, el València va rubricar a Mendizorrotza una nova victòria, la sisena consecutiva, confirmant així l’excel·lent inici de curs d’un equip que continua creixent a passos agegantats. Espès i sense brillantor, el València va sobreviure a l’exigent duel contra l’Alavés fent gal·la de l’essència competitiva habitual recuperada amb Marcelino però, sobretot, del magnífic moment de forma que viuen els seus dos davanters: Zaza i Rodrigo.

L’italià, infatigable pressionant la sortida de pilota rival però sense protagonisme a l’àrea en la primera mitja hora de partit, va mantenir el seu idil·li amb el gol infligint el màxim càstig a una pèrdua del jove debutant Diéguez. Amb un control orientat prèvia assistència de Pereira, Zaza va signar el 0-1 amb una rematada a l’escaire de Pacheco per signar el novè gol del curs i consolidar-se com el segon màxim realitzador del campionat. El gol va semblar descoratjar un Alavés fins aleshores guerriller però que una jornada més va mostrar una preocupant sequera de cara a porteria. Amb l’habitual 5-3-2 instaurat des de l’arribada de De Biasi, els locals van trobar motius per creure quan, poc després de la represa, l’exvalencianista Alexis va fer somiar l’equip vitorià igualant el matx amb un cop de cap a la sortida d’un córner. L’empat va alterar l’ordre d’un partit en què de nou Neto va ser clau en evitar el 2-1 en dues ocasions gairebé consecutives de Munir. Però un cop més la mala fortuna va acarnissar-se amb els bascos quan inexplicablement Ely va provocar penal per evitar una rematada de Rodrigo amb el braç. Un regal que el mateix Rodrigo –sis gols en la que ja és la seva millor temporada a la lliga espanyola– no va desaprofitar per consolidar el València en la segona plaça i, de retruc, signar el millor inici històric de l’entitat.