El Manchester United es va treure la cotilla quasi sense adonar-se’n. En un atac de fúria, com els grans, els red devils van fulminar un Watford envalentit després d’un primer tram de temporada elogiable i que va collir un cabàs de bones sensacions en el tram inicial, sobri en defensa i amb arguments ofensius, sobretot amb l’explosivitat de Richarlison i alguna arribada de Kiko Femenía.

Però contra els gegants, i més si es tracta d’un equip de Mourinho, no existeixen els mèrits intangibles, compten els fets, i els d’ahir els va escriure Ashley Young amb una irrupció en el partit definitiva. Jugant de carriler però amb llibertat per arribar, l’internacional anglès va fulminar per primera vegada Aurelho Gomes amb un xut sec des de la frontal, a baix, impossible per al veterà porter. I cinc minuts després, hi va tornar amb una execució de falta quirúrgica, aprofitant la passada del porter brasiler cap a l’altre pal i clavant-li una paràbola calculadíssima a l’escaire llarg.

Un cop anímic irreconciliable per a l’equip de Marco Silva –amic de Mourinho–, que ja no va poder reconstruir la dinàmica del partit i que en el tram final de la primera part va veure com Martial aprofitava una pilota morta per abaixar gairebé la persiana del partit.

El Manchester United va tenir una part per reposar, per descarregar-se de quilòmetres, entregant la pilota al Watford i limitant-se a tancar espais, però encara va necessitar un últim esforç per donar el toc de gràcia a un Watford que, en el tram final, va ajustar el resultat amb un penal transformat per Deeney i una diana de Docouré. Però quan semblava que el United es podia arribar a cremar, Lingard va assestar el toc de gràcia al Watford i va situar el seu equip a cinc punts dels veïns de Manchester, el City, que visita aquest vespre a l’Etihad Stadium.