Messi contra Rakitic

En la que, probablement, serà l’última gran oportunitat del 10 blaugrana de coronar el cim mundial i posar la cirereta a una carrera devastadora, l’Argentina haurà de superar un grup feixuc, enquadrada amb una de les nouvingudes a l’escenari mundialista, Islàndia, el país menys poblat en classificar-se per a una copa del món però amb un esperit enorme i un mètode molt definit que ja va donar molta guerra en l’última Eurocopa; amb una vella coneguda, Nigèria, amb la qual ja va compartir grup en els últims dos mundials, i amb una Croàcia que ha arribat a Rússia amb la llengua a fora, havent de superar una repesca contra Grècia, però que disposa de futbolistes de gran talent al mig del camp –Rakitic, Kovacic, Modric i Brozovic– i amb elements molt desequilibrants en atac, com ara Perisic i Pjaca, que ultima el seu procés de recuperació. “Són equips que hi aniran amb poques obligacions i un entusiasme enorme”, va reflectir el seleccionador albiceleste, Jorge Sampaoli, que intentarà definir un equip recognoscible després d’una fase de classificació molt angoixant. Tot el contrari que el Brasil, que, des de l’arribada de Tite a la banqueta, ha trobat una estabilitat que la converteix en favorita per acabar conquerint l’anhelat hexacampionat i sepultar el dol pel 7-1 de l’últim mundial. La verdeamarelha tindrà un grup aparentment assequible: Suïssa, Costa Rica –revelació en l’últim campionat del món– i Sèrbia, que torna després de perdre’s la cita de fa quatre anys.

L’Alemanya de Joachim Löw, sempre una màquina ben greixada, encetarà la defensa del títol amb un grup exigent: el Mèxic de Juan Carlos Osorio; una Suècia que ja va plantar cara a França en el grup, deixant fora Holanda i que en la repesca va trencar el cor dels italians, i una Corea del Sud que no arriba en el seu punt més àlgid, però que és un dels combinats més potents d’Àsia.