Internacional

Política i esport

Una història polonesa

Fundat el 1911 per joves estudiants nacionalistes quan Varsòvia formava part de l’imperi rus, el Polònia es va convertir ben aviat en un autèntic símbol nacional

Clandestí durant l’ocupació nazi, el club va tenir un paper cabdal durant la resistència polonesa contra la dominació alemanya

El 1912 el club va adoptaruna samarreta negra; un gest de senyal de dol per la divisió i l’ocupació de Polònia

L’11 de novembre passat, desenes de milers de militants nacionalistes polonesos d’extrema dreta van prendre els carrers de Varsòvia amb consignes racistes i xenòfobes, evidenciant l’extensió del discurs de l’odi al cor d’una Europa que sembla haver oblidat els valors que la van inspirar. Els manifestants celebraven així l’aniversari de la proclamació de la independència de Polònia, que va tenir lloc l’11 de novembre de 1918, i que va posar fi a més d’un segle de divisió i submissió polonesa a Rússia, Prússia i Àustria.

L’elevada xifra de participants a la marxa posava en evidència l’auge de l’extrema dreta a Polònia, un problema que fa dècades que contamina els estadis del país i que ha convertit les graderies de bona part dels seus clubs en altaveus de difusió d’aquest nacionalisme excloent. Paradoxalment, aquesta no és la primera vegada que el nacionalisme polonès utilitza el futbol al servei de la seva causa, si bé en els seus orígens la finalitat que pretenia era força més noble i passava per l’assoliment de la llibertat de la nació polonesa.

Precisament, un dels primers clubs nascuts a la Polònia dominada per l’imperi rus va ser el Polònia Warszawa, una entitat creada el 1911 fruit de la convergència de dos clubs estudiantils de Varsòvia, l’Stella i el Merkury, sota l’auspici de Waclaw Denhoff-Czarnocki, un jove militant nacionalista que faria posteriorment carrera militar i s’integraria a la clandestina Organització Militar Polonesa durant la Primera Guerra Mundial. Va ser justament Denhoff-Czarnocki qui va decidir batejar el nou club amb la denominació de Polònia, el nom en llatí del país, que concedia a l’entitat una inequívoca significació patriòtica i nacionalista en un moment en el qual Polònia es trobava ocupada pels imperis alemany, austrohongarès i rus.

Tot i debutar formalment el novembre de 1911 contra el Korona, un altre equip estudiantil de les files del qual procedia Denhoff-Czarnocki, el Polònia no va poder registrar-se oficialment degut a la prohibició que la Rússia tsarista havia decretat de nous clubs esportius en considerar que eren instruments al servei de la causa nacionalista. De fet, l’oficialitat del Polònia no es va decretar fins al 1915, durant la Gran Guerra i amb Varsòvia ocupada pels alemanys, que van demostrar ser més liberals en aquest sentit que els seus predecessors russos i van obrir el registre de noves entitats esportives. Així, doncs, el Polònia, aquell club impregnat d’ideologia nacionalista romàntica i convertit en un atractiu símbol contra el poder ocupant establert a la ciutat de Varsòvia, va esdevenir una entitat oficial.

El romanticisme nacionalista quedava fins i tot palès en l’uniforme del club. Tot i haver jugat durant el primer any amb una samarreta a franges blanques i negres, el 1912 el club va adoptar un uniforme amb camiseta completament negra en un gest que va ser interpretat com un senyal de dol per la divisió i l’ocupació de Polònia, si bé l’origen sembla ser força més prosaic i remuntar-se al fet que l’encarregat de comprar noves indumentàries no va trobar-ne, en aquell moment, de blanques i negres. Aquesta samarreta de dol es completava amb uns pantalons blancs i unes mitgetes vermelles que representaven els colors de la bandera polonesa.

Aquest simbolisme nacionalista va fer que el Polònia es convertís en el club preferit dels varsovians, molt per sobre del que esdevindria el seu gran rival ciutadà, el Legia, creat el 1916, en plena Primera Guerra Mundial, a partir de les legions poloneses de l’Imperi Austrohongarès. De fet, el Legia recollia més aviat les simpaties dels molts antics militars establerts a Varsòvia després de la fi d’aquell conflicte bèl·lic.

El 1939, amb la signatura del pacte germanosoviètic i l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Polònia es va veure novament ocupada i dividida entre dues potències: l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica comunista. Varsòvia, que va quedar sota el jou de la bota nazi, va veure com els ocupants prohibien tots els clubs esportius locals, una mesura que, òbviament, va afectar també el Polònia. Tot i així, i malgrat que formalment el club va deixar d’existir entre 1939 i 1945, els seus integrants, fidels al nacionalisme que l’identificava, van continuar jugant a futbol de manera clandestina i es van imposar en els campionats locals de Varsòvia de 1942 i 1943. Al marge de jugar a futbol, alguns dels integrants del Polònia van tenir un paper més directe en el combat contra l’ocupació nazi i diversos d’ells van morir al front de guerra, als camps de concentració i extermini, a la massacre de Katin, a l’aixecament del Gueto de Varsòvia durant la insurrecció de la ciutat, l’agost de 1944. Precisament aquest darrer episodi, la revolta polonesa que va acabar amb una nova victòria nazi després de 63 dies de resistència i que va comportar la pràctica total destrucció de Varsòvia, l’estadi del Polònia va ser escenari d’una operació clandestina contra les forces alemanyes durant la qual una dotzena d’integrants de la resistència vinculats al club van ser assassinats. Un fet que il·lustra a la perfecció el paper que el club va desenvolupar durant la resistència a l’ocupació nazi.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, el Polònia va reprendre la seva activitat sota els auspicis de la Milícia Cívica, la policia de la nova república socialista de Polònia, i va disputar, el 25 de març de 1945, el primer partit que es va celebrar a la Varsòvia alliberada. Ràpidament, però, el club va trencar el vincle que l’associava a la policia i, tot i així, va escriure la que és segurament la pàgina més brillant de la seva història: la victòria en el primer campionat de la Polònia lliure, el 1946. Aquella lliga, disputada amb el teló de fons d’una Varsòvia destruïda per la barbàrie nazi, va acabar amb un gest de solidaritat del Legia envers el seu gran rival ciutadà, al qual va cedir el camp per poder disputar el darrer partit decisiu que li va permetre guanyar el campionat, degut al fet que l’estadi del Polònia, molt proper al Gueto de Varsòvia, havia estat completament devastat pels nazis. Amb la consolidació del comunisme, el Polònia va veure com les noves autoritats pretenien esborrar tot rastre del passat prebèl·lic i forçaven el club, a imatge del sistema organitzatiu de l’esport soviètic, a associar-se amb l’empresa pública de ferrocarrils i a ser batejat amb el nom de Kolejarz (Ferroviari, en polonès). Aquesta associació amb els ferroviaris, un sector força menys potent que l’exèrcit o la indústria minera amb la qual es van vincular altres entitats esportives, va provocar que el club perdés potencial esportiu i, el 1952, tot i guanyar la copa al Legia, baixés a segona divisió iniciant un autèntic infern de més de quaranta anys i que va permetre que el seu principal competidor urbà es consolidés com el gran club de la capital polonesa. Malgrat tot, el club va mantenir viva la seva identitat i, el 1955, quan les autoritats comunistes van permetre una modificació dels noms imposats pel nou règim, va decidir anomenar-se Kolejarz-Polònia per acabar, dos anys després, adoptant senzillament la seva denominació original. La mateixa amb la que l’havien batejat els seus fundadors sota sobirania russa.

La fi del comunisme va permetre al club tornar a primera i ampliar el seu palmarès amb una lliga (el 2000) i una copa (la del 2001, que se sumava a la del 1952). Tot i així, ha viscut aquestes darreres dècades sempre a l’ombra d’un Legia que va aprofitar el règim comunista i els primers anys del capitalisme per conquerir els cors dels ciutadans. La història tràgica del Polònia va escriure un darrer capítol el 2013, quan el club va fer fallida i va desaparèixer per renéixer poc després, sota l’impuls dels seus afeccionats i des de la categoria més baixa, amb la mateixa il·lusió que la d’aquells joves estudiants nacionalistes que la tardor del 1911, en una Polònia encara ocupada, van crear, d’acord amb les seves idees romàntiques, un club que és un fidel reflex de la història polonesa del darrer segle.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)