Les banderes amb el lema “Odio l’Inter”, habituals els dies de partit als afores del Juventus Stadium, recuperen la vigència lògica de dos clubs campions d’Europa i enemistats en el que popularment s’anomena, i a pesar dels tifosi del Milan, el derbi d’Itàlia. Malgrat que el rosso va destacar sobre el nero amb més força que l’azurro a la capital de la Llombardia durant l’estiu, amb una inversió que havia de retornar el club de Berlusconi –ara en mans asiàtiques– al cim del futbol italià, ha acabat sent l’Inter el que, també canviant força peces però sense ser tan estrident, ha aconseguit recuperar un camí que semblava esbiaixat i sense retorn.

No fa tant que l’Inter es veu les cares amb la Juve com a líder de la Serie A. Ho va fer l’any 2015 amb Roberto Mancini a la banqueta i després d’un mal inici de temporada dels torinesos. Però aquesta vegada les coses són diferents. Ho semblen com a mínim. “No és decisiu, però és un partit de scudetto”, reconeixia ahir el tècnic bianconero, un Massimiliano Allegri segur que aquest Inter està fet d’una altra pasta: “Van començar patint, però estan jugant bé i creixent com a equip.” I de fet, caigut el Nàpols la setmana passada, és l’únic equip de tot el campionat que encara no coneix la derrota, construït amb una gran intel·ligència per un Luciano Spalletti que va sortir de la Roma en veu baixa l’estiu passat, però que ha trobat un ecosistema molt interessant a Milà. “És un entrenador que sap treure el màxim del tipus de jugador que té”, afirmava ahir Allegri. I a l’Inter, les possibilitats estan molt marcades: té un dels rematadors més voraços del planeta en la figura de Mauro Icardi, d’aquells davanters que no necessiten estar especialment connectats al partit per ser decisius, i dos dels extrems més talentosos de la lliga, Antonio Candreva i Ivan Perisic, dels màxims assistents del campionat (amb 7 i 6 passades de gol respectivament) i que estan fent del punta argentí capocannoniere del calcio (16 gols en 15 aparicions).

Amb un front d’atac potent i heretat ja de la temporada passada, Spalletti ha estat capaç de posar fonaments sòlids, sobretot amb l’arribada de l’eslovac Milan Skriniar, signat de la Samp i un central d’un futur enorme, assentat ja al costat de João Miranda i clau en un Inter que, sense ser un equip especialment recargolat en la possessió de pilota, és el tercer de la Serie A que més passades ha completat (6.629, només superat per la Juve i pel Nàpols). Bona culpa de tot plegat la té una altra de les incorporacions estivals, Borja Valero, ja veterà però amb una gran trajectòria en el futbol italià i que mou els fils del mig del camp neroazzurro amb intel·ligència. És el primer jugador en el rànquing que no pertany al Nàpols, que juga a una altra cosa, en nombre de passades (5è amb 950 passades i un 92% d’encert), indiscutible per a un Inter que ja ha guanyat a Roma (1-3) i ha sobreviscut indemne a la seva visita a Nàpols (0-0). Però avui li toca la més difícil, la vecchia signora, que, sense haver començat de la millor manera el campionat i avui amb alguna absència notable (no hi serà Buffon i Dybala és dubte) pot dormir líder si és capaç, com ja va fer amb el Nàpols, de baixar dels núvols aquell qui gosa il·lusionar-se amb el campionat. “És el moment, hem de demostrar la nostra identitat, sabem que podem competir a aquest nivell”, completava ahir Spalletti, arquitecte d’un Inter que prova la seva candidatura en el retorn del derbi d’Itàlia en tota la seva essència.