Titubejar a Baviera és sinònim de penitència. El Dortmund ho va fer i quan va voler es va veure al davant d’una muntanya difícil d’escalar, i, tot i que va conservar una dignitat que sosté la recuperació anímica que viu l’equip des de l’arribada de Peter Stöger a la banqueta, ja no va poder derrocar un Bayern que va ensumar la sang només de començar.

Desdibuixat al principi, víctima del pla fallit del seu tècnic, que ahir va apostar per un 5-3-2 per intentar contenir el Bayern més que no per jugar de tu a tu, el Dortmund va encaixar només de començar un cop al mentó quan Jérôme Boateng va aprofitar una pilota repel·lida del travesser per fer camí. I malgrat que Yarmolenko hauria pogut igualar el xoc aviat amb un xut que va treure Alaba de sota els pals, el conjunt de la conca del Ruhr mai va acabar d’estar còmode, va jugar bastant a remolc i va propiciar que Stöger es corregís retirant del camp Marc Batra tocada la mitja hora de joc per fer entrar Dahoud i jugar un 4-4-2. Però en plena reorganització d’idees, el Bayern, com ho fan els gegants sense compassió, va comparèixer novament mitjançant Thomas Müller i va obrir una hemorràgia que, tot i que el Dortmund la va saber aturar, ja no va poder aturar del tot. El Dortmund va acceptar el repte d’intentar pujar la muntanya amb una segona part de molt caràcter, empenyent el Bayern cap a la porteria de Sven Ulreich i fins i tot va poder forçar la pròrroga amb una ocasió final del jove Isak, però ja no va poder reescriure la història. El vigent campió va caure a Munic.