A desgrat del nostrat tió, un dels grans personatges que aquests dies nadalencs omple d’alegria els rostres dels nostres infants és el Pare Noel (o Santa Claus, d’acord amb la tradició anglosaxona), una figura folklòrica que porta regals als més petits durant la nit de Nadal. Malgrat que el Santa Claus nord-americà viu al pol Nord, la seva versió anglesa ha estès la llegenda que el seu cau es troba a les terres de Lapònia, una de les nacions sense estat més grans del món que veu el seu territori dividit entre les fronteres de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.

Fruit d’aquesta circumstància, Lapònia, el bressol del poble sami, ha cultivat, especialment des de la segona meitat del segle XX, aquesta imatge de llar de Santa Claus amb l’objectiu de potenciar el seu turisme. Així, doncs, Rovaniemi, la capital de la Lapònia finlandesa, travessada pel cercle polar àrtic, va construir el 1985 un parc temàtic que sota el nom de Santa Claus Village es presenta com el lloc oficial de residència del Pare Noel, una encertada iniciativa que s’ha convertit en un dels principals indrets d’interès turístic de Finlàndia.

En bona part, la popularitat de Rovaniemi com a destí turístic és deguda a la visita que, durant els anys cinquanta hi va realitzar Eleanor Roosevelt, l’esposa del president nord-americà durant la Segona Guerra Mundial. Aquella estada va contribuir a reforçar en l’imaginari internacional que la ciutat sami era la llar de Santa Claus, una afirmació que és contestada des de Noruega, Suècia i Dinamarca, països que també reivindiquen la paternitat del popular personatge nadalenc.

Al marge de l’interès pel Pare Noel, la visita de la senyora Roosevelt tenia per objectiu conèixer l’estat d’una ciutat que havia estat pràcticament destruïda pels nazis abans que les forces soviètiques i finlandeses l’alliberessin l’octubre del 1944. Tot i així, la seva contribució va ser d’allò més remarcable perquè Rovaniemi pogués desenvolupar una nova economia centrada en un turisme atret pel fet que Santa Claus era originari de la localitat.

Aquesta eclosió de la vida a la ciutat relacionada amb la figura del Pare Noel, accentuada sobretot arran de l’obertura del Santa Claus Village, no va deixar al marge cap activitat, ni tan sols el futbol. És per això que, aprofitant el ganxo de Santa Claus, dos petits clubs de la ciutat, el Rovaniemi Reipas i el Rovaniemi Lappi (que vindrien a traduir-se com el Ventós i el Lapònia de Rovaniemi, dos noms que, per tant, feien referència a la condició lapona de la ciutat i a una de les seves peculiars circumstàncies climàtiques) es van fusionar, el 1993, en el FC Santa Claus Artic Circle, una entitat que esdevindria mundialment famosa per ser el club del Pare Noel, el personatge de qui va heretar també els colors blanc i vermell a la seva samarreta i a qui va decidir col·locar al seu original escut.

El nou FC Santa Claus va atreure nombroses mirades gràcies a la celebritat de qui donava nom a l’equip i el seu impacte va superar àmpliament el dels seus predecessors tot i que esportivament el club mai ha pogut competir més enllà de la tercera divisió finesa, la mateixa en la qual van participar en diverses ocasions el Reipas i el Lappi, tot i que el 2010 va estar a punt d’assolir l’ascens a la categoria de plata. De fet, el FC Santa Claus no és ni tan sols el primer club de Rovaniemi, un honor que pertany al Rovaniemen Palloseura (més conegut com a RoPS i la traducció del qual vindria a ser Club de Futbol de Rovaniemi). Fundat el 1950, el RoPS és el principal equip de la Lapònia finesa i pot presumir de tenir a les seves vitrines dues copes de Finlàndia, guanyades respectivament els anys 1986 i 2013. De fet, el triomf del RoPS en la primera copa finesa li va permetre participar per primera vegada en una competició europea, la Recopa, on va escriure la pàgina més brillant de la seva història en arribar fins als quarts de final on va caure enfront de l’Olympique de Marsella francès després d’haver eliminat el Glentoran nord-irlandès i el Vllaznia albanès. Un altre episodi digne de ressenyar d’aquest club sami de Lapònia va arribar el 2015 quan va estar a punt de proclamar-se campió de la lliga de Finlàndia si bé finalment va haver de conformar-se amb el subcampionat. Malgrat el que es podria pensar, el RoPS i el FC Santa Claus no mantenen cap mena de rivalitat ciutadana sinó més aviat tot al contrari, ambdós clubs tenen una estreta cooperació en les seves categories inferiors amb l’objectiu de promocionar el futbol entre el jovent de Rovaniemi. Segurament, el bon rotllo que desprèn un club com el Santa Claus, afegit al fet que competeix en categories molt inferiors a les del RoPS, contribueix que aquesta col·laboració entre els clubs de la ciutat sigui una realitat.

Tot i així, el club del Pare Noel no ha estat aliè a les vicissituds del futbol modern i fins i tot va estar a punt de desaparèixer el 2012, gairebé dues dècades després de la seva constitució com a tal, fruit de la crisi econòmica que va viure com a conseqüència de les seves elevades despeses sufragades de forma gairebé exclusiva pels diners procedents de les apostes esportives estatals.

Superada la situació crítica, el club va trobar bona part dels seus actuals recursos en l’acord signat amb Feng Gao, el patró de l’empresa xinesa Bewin Sports & Culture, que, conscient del màrqueting potencial del club, va decidir invertir-hi. La controvertida decisió situa, doncs, l’equip del Pare Noel, segurament el club de futbol més popular de Finlàndia malgrat la seva modèstia, sota el paraigua econòmic xinès. Veurem si aquest patronat pot convertir el FC Santa Claus en un model d’èxit esportiu com ho és el Santasport, l’històric club de voleibol de Rovaniemi que el 2006 va decidir també batejar-se amb una denominació vinculada al Pare Noel i que pot presumir d’haver estat en diverses ocasions campió de Finlàndia. Tot un orgull per a la ciutat de Lapònia on Santa Claus té fixada la seva residència.