Primera crisi esportiva de l’era post-Monchi. Sis mesos després –quatre des de l’inici de la competició oficial– de sofrir una reestructuració de dalt a baix en el seu organigrama, el Sevilla va viure divendres passat el primer episodi de depressió després de l’anunci de la destitució del Toto Berizzo. Una breu però intensa etapa per al preparador argentí, víctima de les altes exigències d’un club que des de l’inici del nou segle viu immers en l’elit. “El consell d’administració del Sevilla ha pres la decisió de destituir l’entrenador del primer equip, Eduardo Berizzo, a causa de la mala ratxa de l’equip. El Sevilla vol deixar constància del seu agraïment a Berizzo per la seva professionalitat i entrega mostrada en el desenvolupament del seu treball, així com pel bon tracte dispensat a tots els membres del club des de la seva arribada”, deia el comunicat de l’entitat andalusa.

Fitxat amb l’objectiu de donar continuïtat a la proposta futbolística de Sampaoli, Berizzo no ha estat capaç d’implementar un patró de joc recognoscible ni d’exhibir l’esperit competitiu –tret de comptades ocasions– que ha caracteritzat el Sevilla en les darreres temporades. Tanmateix, tot i disposar del pressupost més alt de la història del club –200 milions d’euros–, Berizzo ha tingut evidents problemes per treure la millor versió dels seus millors futbolistes com Nolito, Navas i Muriel, el reforç més car de sempre, amb decisions no exemptes de polèmica com l’ostracisme de N’Zonzi i exhibint una irregularitat en els resultats que, no obstant això, no van impedir que l’equip arribés a final d’any en una situació òptima pel que fa als objectius però lluny de la imatge esperada. Tot i haver sumat set punts menys que el seu predecessor en aquest punt –si bé en la primera volta de l’actual curs ja ha visitat feus com el Wanda, el Camp Nou i el Santiago Bernabéu, entre d’altres–, Berizzo deixa l’equip cinquè en la lliga, classificat per als vuitens de la Champions i de la copa.