D’ençà de l’1 de gener tots ells són lliures per triar el seu futur i, tal com està el mercat, en una situació d’inflació desenfrenada, són un punt d’atenció especialment suculent per a les secretaries tècniques de tot Europa. I és que, enguany, la llista de futbolistes que exhaurirà contracte a la fi de la temporada i, per tant, ja poden negociar obertament el seu destí és especialment cridanera i amb perfils molt variats.

Fins i tot la Premier League, amb un pressupost molt enfilat i capaç d’atraure el millor talent del planeta, està deixant casos paradoxals, en què alguns dels seus jugadors estel·lars han empès els seus clubs a un carreró sense sortida. Una situació difícil de gestionar, com la que viu de fa temps l’Arsenal, incapaç de convèncer dos dels seus jugadors estel·lars–Alexis Sánchez i Mesut Özil– per renovar els seus vincles i arribant al mes de gener amb un dilema important: o forçar una venda de darrera hora o resignar-se a perdre’ls a cost zero. El tècnic gunner, Arsène Wenger, ha reiterat diversos cops que no té cap intenció de deixar-los anar ara, però sobretot en el cas del xilè creix a cada moment la incertesa davant un interès del Manchester City que ve de lluny. “No tinc por que se’n vagi, encara no ens ha contactat ningú”, exclamava ahir l’alsacià, conscient que, si no és ara, serà al juny quan li toqui donar un nou impuls al seu projecte: “Haurem de respondre-hi portant jugadors del màxim nivell.”

Però no només a Londres viuen amb incertesa pel que pugui passar els mesos vinents. Rere l’afer Coutinho, el Liverpool ha vist com Emre Can, un dels futbolistes amb millor progressió de la plantilla, entrava en la recta final del seu contracte amb la Juve somiant una operació favorable com la que va fer amb Blaise Matuidi el passat estiu, i mentrestant el Manchester United té bona part de la plantilla en situació d’incertesa. Alguns casos, com els de Daley Blind i Luke Shaw, no són d’urgència extrema perquè tenen un protagonisme residual en l’equip, però d’altres, com els d’Ander Herrera, Juan Mata i Marouane Fellaini, tot i no ser indiscutibles en l’onze titular, tenen una major transcendència, perquè tots ells han aportat de forma ostensible a l’equip de Mourinho en els darrers mesos. L’exjugador de l’Athletic de Bilbao, de fet, va ser fonamental la temporada passada i semblava que la seva renovació era imminent, però l’arribada de Nemanja Matic li ha restat quota de minuts i l’acord perquè continuï a Old Trafford triga de forma sorprenent, tant que ha arribat a la zona de no retorn amb possibilitats de negociar amb qui vulgui, encara que el Manchester United encara guarda la possibilitat d’activar una clàusula que allargaria un any més un vincle que, en tot cas, ha entrat en la zona vermella.