Ni el pla A, ni el B

El Real Madrid no aixeca el cap. El conjunt dirigit per Zinedine Zidane va fer front ahir a un partit al Santiago Bernabéu que s’entreveia com un tràmit contra el Numància, un equip de segona A, al qual va guanyar 0-3 en l’anada, i al qual es veia com un rival propici per recuperar sensacions, aconseguir una victòria i agafar una mica d’aire enmig de la situació límit en què està, però no. L’equip blanc, amb els futbolistes menys habituals, el denominat pla B, va tornar a signar, en la línia del que està sent la temporada, una actuació ruboritzant. I és que al seu feu no va ser capaç d’imposar-se a un rival de categoria inferior, que fins i tot va acabar atacant buscant el tercer en un partit que deixa l’equip madrileny encara més tocat. A Zidane no li funciona ni el pla A, amb el qual està a setze punts del lideratge en la lliga, ni el B.

I això que en aquest elenc de futbolistes secundaris que formen aquesta segona unitat, n’hi ha un que empeny amb força; Lucas Vázquez. L’atacant gallec, que va provocar dos penals la setmana passada a Sòria, va tornar a ser determinant ahir amb dues dianes. La primera, en els primers compassos, rematant de cap una centrada de Dani Carvajal. Pel context, l’escenari i el resultat, s’intuïa una nit plàcida per als blancs, però no van saber lligar el matx. Van tenir l’esfèrica, però no el joc del tot controlat i amb qualsevol transició ràpida que completava el Numància creava sensació de perill. Just abans del descans, Guillermo Fernández, que acabava de rellevar al lesionat Higinio, va culminar un contraatac forjat entre Dani Nieto i Mateu per fer l’empat.

Aleshores va tornar a emergir Lucas Vázquez, que va calcar en la segona part, l’inici de la primera. L’extrem va marcar dins l’àrea petita aprofitant una deixada de cap de Borja Mayoral i va tornar a avançar els locals.

Amb el pas dels minuts, els blancs es van destensar, es van anar allargant i el Numància va créixer. El conjunt dirigit per Jagoba Arrasate va aconseguir el control de la pilota i va passar a tenir el domini davant un Madrid que va acabar canviant el davanter referència, Borja Mayoral, per fer entrar Casemiro, un pivot defensiu. El Numància, doncs, es va anar envalentint i les arribades es van succeir, fins al punt que Casilla va haver d’intervenir en diverses ocasions i va acabar encaixant. Quan faltaven vuit minuts, Guillermo Fernández, una altra vegada, va tornar a perforar la porteria del conjunt blanc, amb una rematada portentosa amb el cap a centrada de Saúl. Ho va celebrar, l’equip de Sòria, que va aconseguir un empat que té gust de glòria, amb tota justícia, després de ser golejat en l’anada en un matx en què no va merèixer ni perdre. El Madrid, per la seva part, continua a la deriva, accedint als quarts de final amb més pena que glòria, en una competició en què no ha estat capaç de guanyar cap rival de divisió inferior al Bernabéu, ja que en l’eliminatòria anterior també va empatar contra el Fuenlabrada.