Regida pel principi que determina que únicament poden jugar a la seva plantilla els futbolistes formats en el propi planter o en clubs del País Basc, la filosofia de fitxatges de l’Athletic Club va viure ahir un nou episodi d’hostilitat en la històrica rivalitat que manté amb la Real Sociedad. En ocasions lloada i altres vegades motiu d’hostilitat amb clubs veïns, el traspàs d’Íñigo Martínez pel conjunt d’Ibaigane va encendre encara més la rivalitat entre les dues entitats més representatives del País Basc. “El que més ha patit he estat jo. No és gens fàcil sortir de la Real i venir a l’Athletic després d’experimentar tants anys de vivències, bones i dolentes. Costa molt sortir de casa i prendre aquesta decisió. És cert que personalment m’hauria agradat que tot hagués estat en unes altres circumstàncies, però no ha pogut ser. El món del futbol és així, la decisió crec que és l’encertada, tot i que entenc que puguin estar molestos”, expressava en la seva presentació Íñigo Martínez, convertit des d’ahir en el fitxatge més car de la història de l’Athletic després que el conjunt de Bilbao abonés els 32 milions d’euros de la seva clàusula.

Sobre unes declaracions que va fer el 2014, en què afirmava que mai fitxaria per l’etern rival, el central d’Ondarroa va argumentar: “Eren altres anys i una altra època. Sempre vaig de cara, i en aquell moment ho pensava així. Tots canviem d’opinió, de mica en mica anem madurant. Soc un professional del futbol, i en aquella etapa pensava d’aquella manera, i ara penso el contrari.”