“Som capaços de fer un futbol fantàstic, bonic de veure i de jugar, però fallem ocasions que, si no som capaços de millorar, ens generaran problemes contra equips grans.” Pep Guardiola advertia fa tres dies que el seu equip necessitava afinar l’instint assassí per acabar de ser candidat a tot i, si bé el Burnley no és un “dels grans” als quals es referia el tècnic català, sí que és un equip amb un cor i una fe enormes i que ahir va donar la raó al de Santpedor arrencant un empat inesperat en l’últim sospir.

El Manchester City va monopolitzar la pilota, va dominar tots els escenaris, des de la pressió inicial dels clarets, sempre amb el suport del seu porter, un Éderson que juga com la resta, fins a una segona meitat en què va aconseguir focalitzar el partit més en camp contrari, empenyent en la pressió. Fins i tot es va aconseguir avançar amb un golàs de Danilo des de la frontal, però, quan va tenir el partit per liquidar-lo, li va faltar l’autoritat que diuen els seus 13 punts d’avantatge respecte als veïns del United. Una falta d’encert focalitzada en Raheem Sterling, un dels que havia millorat la seva relació amb el gol, però que ahir va ser incapaç d’empènyer una pilota franca, amb Pope ja batut, i va deixar obert fins al final un argument que només va tenir color blau cel fins que en el tram final Gudmundsson, minuts després que Éderson fes una aturada de grans reflexos a Lennon, superés, aquest cop sí, el porter brasiler, recompensant la determinació de Sean Dyche i donant un toc d’atenció al de Guardiola, un equip que governa a discreció, però que aixecarà encara més el seu sostre si és capaç de ser més acurat en els metres finals.