La bona planta de Florian Thauvin (Orléans, França, 1993) no sempre s’ha correspost amb les seves virtuts innegables amb una pilota als peus. Sent encara un adolescent somiador que aspirava a debutar amb el Grenoble, una lesió a l’esquena va posar en suspens el que havia de ser una estimulant carrera futbolística. Durant uns mesos, fins i tot va haver de portar una cotilla sota la samarreta per sostenir la seva silueta. Anys més tard, el 2015, i ja havent tastat la mel del professionalisme i poc després d’haver debutat amb el Newcastle, seria un esmòquing el que trencaria la calma de Thauvin.

Sempre repentinat i amb el cap ben alt, com els talentosos, el mitjapunta d’Orléans es va plantar al primer partit amb el conjunt geordie engalanat amb un esmòquing, fet que a la llarga acabaria incendiant l’orgull del gran ídol de Saint James’s Park, Alan Shearer. “Es va plantar allà amb un esmòquing! Va ser divertit, però no és seriós. No pot ser que el superin com ho va fer Nyom, potser pots jugar així a la Ligue 1, però no a la Premier League”, va exclamar el llegendari golejador després d’un partit contra el Watford.

El cas és que l’esmòquing s’adiu poc amb la sang obrera dels aficionats del Newcastle, i menys encara amb el posat robust de Shearer. I tenir en contra una veu de la seva magnitud, no ajuda a triomfar a la vora del riu Tyne. Thauvin no va arribar a fer-ho. De la mateixa manera que anys enrere havia tingut dificultats per guanyar-se el cor del Vélodrome quan va fitxar per l’Olympique de Marsella, quan s’havia acabat de proclamar campió del món sub-20 amb França, sent protagonista en una generació farcida de talent: Pogba, Kondogbia, Digne, Aréola, Umtiti...

A Thauvin, però, que amb tan sols 20 anys ja havia exhibit el seu talent al Grenoble, al Bastia i al Lilla, sempre l’acompanyava la fama de talentós però irregular. “Al principi ho era, potser perquè creia que ja tenia la feina feta, que era superior tècnicament. Però ha millorat tant com havia de millorar. És un bon noi i ha treballat”, reconeix Élie Baup, l’home que el va reclutar quan era entrenador del conjunt marsellès.

Una mica com la capital de la Costa Blava, calenta però caòtica, creativa però inconstant, a Thauvin li ha costat traçar un camí lineal. Va decebre en el primer any a Marsella, va aixecar el vol amb Bielsa i va baixar de nou a la vulgaritat a Newcastle. “Ets jove, 22 anys, canvies de país, una nova casa, menjar diferent, idioma diferent, un futbol molt més físic... No estava preparat”, reconeix avui Thauvin, que sembla haver trobat de retorn a Marsella un espai on crear i treure brillantor a una esquerra de seda. “Florian és un noi per jugar a equips que els agrada la pilota. Té passada, té xut, et busca l’un contra un, una tècnica boníssima... quan nosaltres el vam detectar al Bastia l’equip jugava una mica més baix i buscava el contraatac, on també pot ser perillós, però sobretot és un futbolista que necessita estar en contacte amb el joc”, assegura Baup. “Per a ell no ha estat fàcil, però ha progressat molt, ha estat clau que mantingui els peus a terra i sigui humil. Ara és un dels millors jugadors d’Europa en estadístiques”, explica el seu entrenador, Rudi Garcia. Al final, per la classe que desprèn, a Thauvin no li quedava malament l’esmòquing, però l’ha hagut de compaginar amb la granota de treball per esdevenir el que és avui: un dels futbolistes més en forma d’Europa i amb el mundial de Rússia a l’horitzó: 13 gols en 27 partits de lliga i 10 assistències (només Neymar n’acumula més), avalen la seva candidatura.