Plogui o nevi, com ahir al Juventus Stadium, la vecchia signora no es mulla. I si ho fa, es manté impermeable, impassible en un dia a dia del futbol italià que és nítidament bianconero. Dominador absolut de la Serie A en la dècada actual (ha guanyat l’scudetto els últims sis anys, fet únic en la història), el conjunt torinès tampoc fa concessions en la copa i enguany acudirà a la seva cita amb l’Olímpic per quarta temporada consecutiva, aquesta vegada contra el Milan. En les tres edicions anteriors, sempre va acabar aixecant el títol al cel de Roma.

Tot i viure instal·lat en un to grisenc, debilitat per les absències de Gonzalo Higuaín i d’un Paulo Dybala que ahir només va entrar en el tram final, l’equip d’Allegri no falla i ahir va saber gestionar el cronòmetre per exhaurir les esperances d’un Atalanta amb una perxa d’outsider, però que en una setmana s’ha quedat amb les mans buides, a les portes d’una gesta contra el Dortmund en l’Europa League i ahir contra la Juve. Obligat a eixugar el gol d’avantatge d’Higuaín en el partit d’anada, el conjunt bergamasc la va tenir en una acció del Papu Gómez que, aprofitant una sortida en fals de Gigi Buffon, va preguntar al destí si el somni era possible: la resposta va ser veure la seva rematada impactant dòcilment amb la fusta.

A la Juve la perdones una vegada, mai dues, i en l’acció següent, Douglas Costa va estavellar una pilota al travesser i en la següent, llavors sí, Pjanic va aprofitar un penal per evidenciar la tirania d’una Juve que, amb la targeta que va veure Chiellini i que li impedirà jugar la final, aspira al seu quart doblet consecutiu.