Fins en els seus pitjors dies, la Juve demostra un cop i un altre que és capaç d’exhibir una extrema fiabilitat. I serietat com pocs equips a Europa. Ferm i convençut de mantenir l’hegemonia a Itàlia, el conjunt d’Allegri busca fer-se respectar també al Vell Continent. Un full de ruta que ahir va tornar a assolir amb escreix en un escenari immillorable com Wembley i contra un Tottenham que el va posar contra les cordes durant molts minuts, però al qual va faltar la maduresa i la jerarquia necessàries per acabar de rematar la vecchia signora.

Va ser, sens dubte, una autèntica prova de maduresa per als bianconeri, que per tercera vegada en les darreres quatre temporades tornaran a estar entre els vuit millors equips d’Europa després de superar una exigent i dura eliminatòria. Descarat, amb personalitat i apropiant-se de la pilota des del xiulet inicial, el Tottenham va dominar l’escena en uns primers 45 minuts en què Heung-Min Son va fer justícia als mèrits exhibits per uns i altres.

L’hàbil atacant sud-coreà, un corcó per la banda esquerra al llarg de tot el matx, va traduir la superioritat local connectant una rematada defectuosa a l’interior de l’àrea que va sorprendre Buffon a cinc minuts del descans. Sense capacitat de resposta i amb els seus millors futbolistes gairebé inèdits, Allegri va decidir donar entrada quasi de manera consecutiva a Asamoah i Lichsteiner poc després de la represa, dotant l’equip de més profunditat en els metres finals.

Un moviment que s’albiraria decisiu per als interessos del campió italià, que amb dues urpades capgiraria l’eliminatòria en cinc minuts bojos. Primer, amb una diana d’Higuaín, que en la seva primera aparició va caçar una pilota pentinada per Khedira per superar Lloris sense oposició. I encara amb la por al cos, Dybala recolliria una magistral passada a l’espai d’El Pipa per acabar de silenciar Wembley. La Juve mai no es rendeix.