El martell de Ronaldo

L’Eibar no va trigar ni trenta segons a fer sentir al Real Madrid que tenia els dos peus a terra. Ipurua és així, et treu l’oxigen. L’equip de Mendilibar envasa al buit els partits, no et deixa respirar. I el Madrid va haver de baixar de la torre Eiffel d’una volada, obligat a posar-se el vestit de treball i equiparar cada disputa, cada lluita d’un rival que sobretot en l’inici de cada part guanya per asfíxia, però que no va poder contenir la tirania d’un Cristiano Ronaldo que continua definint el seu múscul golejador. Ahir amb un doblet per regnar al País Basc.

L’Eibar va intimidar d’entrada, amb un inici ple de fúria i va colpejar en els primers segons de la represa, amb una rematada marca de la casa de Ramis en la sortida d’un córner per neutralitzar el gol inicial de Cristiano Ronaldo, assistit per un Luka Modric que, com Toni Kroos, va reaparèixer després de la lesió i en el cas del croat per impartir càtedra de recursos. En l’acció del gol inicial, va llegir les intencions d’Arbilla, va interceptar la seva passada i, acaronant-la amb l’exterior de la bota, servir-la a la cursa de Ronaldo, que només la va haver d’orientar amb el pit per acabar afusellant Dmitrovic.

Era la primera punyalada de l’ariet de Madeira, que encara que acabaria definint el partit, també va haver de veure dues aturades prodigioses del porter serbi de l’Eibar, molt àgil en el cara a cara amb el Pilota d’Or.

En un partit força accidentat, abandonat per Varane amb un bony a la cella i per Ramis, ressentit en la represa d’una acció amb Isco en la primera, el Madrid va haver de combatre constantment la incomoditat d’un rival que no es conforma contenint, i que també busca l’esquena dels grans. Inui, amb una rematada de cap alta, Paulo Oliveira, amb una rematada d’esquena en la sortida d’un córner i sobretot Kike, que no va saber facturar una bona transició de l’estimulant Joan Jordán, van poder tenyir el matí de blaugrana, però en l’intercanvi de pólvora, va ser el blanc el que va acabar regnant, sempre sota el paraigua d’un Ronaldo que va acabar arrencant el lament definitiu de Dmitrovic quan el partit entrava en la fase agònica, connectant amb violència una centrada amiga de Dani Carvajal i allargant el moment dolç que viu el Madrid, que ahir amb suor i la fúria del portuguès va sortir indemne d’Ipurua.