Estic orgullós de mirar enrere i veure el que hem aconseguit des del juny. Només hem perdut dos partits de lliga. I quasi tots els partits grans, contra l’Olympiacòs, el Panathinaikòs i el PAOK, els hem guanyat. Estem en aquell moment de pensar que mereixem el títol, però la realitat és que cal rematar-lo.

Es palpa bastant, en l’últim partit contra el Panathinaikòs vaig veure l’equip garratibat en els primers vint minuts, ens costava ser aquell equip que tothom a Grècia diu que és d’una altra competició. Però no ens queda més remei que combatre aquesta sensació, perquè són ja 24 anys sense lliga i els aficionats ens la reclamen.

Aquí no pots venir a dormir, el campionat és molt competitiu. Vaig estar-hi l’any 2011 i des d’aleshores ha evolucionat, el futbolista grec ha crescut tècnicament i tàcticament. A més, és una lliga amb molta passió, en què cada partit és difícil perquè les aficions pressionen molt. També he de dir que la imatge que s’ha venut d’una Grècia violenta no és real. És una llàstima que succeeixin episodis com els que s’han vist últimament, que són esporàdics i, encara que ja s’haurien d’haver erradicat fa temps, no defineixen els grecs.

Això ho recordaré sempre, no es paeix, va ser una errada dura que no s’hauria de cometre, i menys en un lloc on hi ha tantes persones i es pot produir una allau pel pànic. Per sort no la va treure i la imprudència no va desencadenar cap desastre.

Per la humilitat dels futbolistes, per l’esperit col·lectiu... no tenim el pressupost més gran de Grècia ni de lluny, ni tenim grandíssimes figures, però sí bons jugadors que tenien ganes de créixer, i ho hem volgut fomentar. El grup ha estat humil i ha acceptat la línia que jo he marcat.

És una institució reconstruïda des de les seves pròpies cendres, però amb un sentiment grandíssim i una capacitat de sacrifici enorme. Cal entendre la història de l’AEK, de com arriba a Atenes, com es construeix, exiliats que venien de Turquia... és una història molt bonica i que mou molt de sentiment.

Sí, en el futbol potser menys, perquè sembla que vivim en una bombolla, però al país encara es respira el moment de crisi de la qual estan intentant sortir amb molta valentia, i per això em poso trist quan sento que es parla d’alguns episodis de violència. Perquè Grècia no és el que ven el titular. I els grecs no ho mereixen.

Té unes condicions fantàstiques per triomfar en la lliga espanyola, però també és un noi a qui s’ha d’entendre, protegir-lo i tenir una relació estreta dins els paràmetres jugador-entenador

Per mi és un baluard. L’he conegut entrat en la trentena, però veient-lo intueixo que quan era més jove havia de ser un canó. Però clar, quan estava al Barça intueixo que la gent es fixava molt en el preu que va costar i no és just per a un noi tan jove.

Valverde és un senyor del futbol, es mereix tot el que li està passant, i aquí és estimadíssim pels fans de l’Olympiacòs i molt respectat pels de la resta, i la veritat és que això és el que voldria per a mi.