Si molt no canvien les coses, la lluita per evitar el pou de segona no viurà les ja habituals últimes jornades d’infart en què una fina línia determina les diferències entre l’èxit i el fracàs. Una situació provocada, en gran mesura, pel gir copernicà que ha experimentat el Llevant gràcies a l’efecte López. Inicialment vist com una aposta d’urgència fins a final de temporada degut a la crisi de joc i resultats que el conjunt granota estava experimentant amb Juan Ramón López Muñiz, l’elecció del fins aleshores tècnic del filial ha permès a l’equip experimentar un canvi radical.

Agafant les regnes de la nau llevantinista en un moment delicadíssim ara fa un mes –encadenava quinze jornades sense vèncer i tenia la zona de descens a tan sols un punt–, l’arribada de Paco López ha portat la pau i la tranquil·litat a una entitat que, excepte sorpresa majúscula, es mantindrà un curs més a la màxima categoria del futbol espanyol. “Al vestidor hi havia molta alegria, s’ha celebrat el triomf com calia, perquè aquests futbolistes han patit molt i estem superant moltes dificultats, sobretot amb les lesions. Tot això demostra que som un equip competitiu que cada cop té l’objectiu més a prop, però l’important és mantenir l’equilibri”, exclamava el preparador valencià després dels tres punts agònics sumats contra un rival directe com Las Palmas.

Els comptes són clars: invicte havent sumat 10 punts de 12 possibles –tres més que en les últimes quinze jornades– i vuit punts de marge respecte del descens amb el nou entrenador; un impuls gairebé definitiu per assolir l’objectiu de la salvació.