Quan Pep Guardiola deia la setmana passada allò de “no ho dubtaré ni un segon”, que els resultats no mourien la seva aproximació al joc, una vegada més anava de debò. I ahir el seu equip, pocs dies després d’un cop difícil d’encaixar, acomiadar-se de la Champions, va saltar a la gespa de Wembley amb les conviccions intactes i disposat a fer l’última empenta en el camí per guanyar la Premier League.

I ho va fer. Tant, que si avui el Manchester United perd –difícil perquè s’enfronta al cuer–, els skyblue ja seran campions després de derrotar un Tottenham que es va veure atropellat en un primer acte portentós dels de Guardiola, punyents en la pressió, valents en la sortida de pilota, sempre amb Delph desenganxant-se del lateral esquerre per ajudar ahir Gündogan en la creació de joc.

El City va impregnar del seu futbol la catedral del futbol londinenc i només la falta d’efectivitat li va impedir un botí millor abans del descans, després que primer Gabriel Jesús, aprofitant una pilota llarga de Kompany i després Gündogan, materialitzant un penal inexistent –la falta de Lloris sobre Sterling va ser fora de l’àrea–, van obrir una bretxa que el Tottenham només va poder reduir en una acció aïllada al final, en una de les poques connexions entre Kane i Eriksen que el danès, de rebot, va acabar allotjant al fons de la porteria d’Éderson.

Encara que li va costar més monopolitzar el joc en la represa, el City mai va perdre les seves directrius. Sterling, com de costum, no va poder completar els seus bons moviments amb més lucidesa davant de porteria, encara que després de malbaratar més d’una ocasió clara, va aprofitar un rebuig dins l’àrea per assegurar una victòria que pot ser definitiva per a la primera Premier de Guardiola.