Sanejat i amb la ferma intenció de consolidar un projecte en clara línia ascendent dissenyat per Andoni Zubizarreta, el Marsella és cada cop més a prop de recuperar el protagonisme perdut que el va fer brillar a Europa. Amb un Vélodrome enfervorit, el conjunt de Rudi García va fer un pas de gegant per tornar a disputar una final europea 14 anys després. Aferrat al talent de Payet i al protagonisme inesperat de N’Jie, l’equip francès va superar per 2-0 el Salzburg, i va presentar la seva seriosa candidatura a ser un dels dos equips presents a Lió el proper 16 de maig. Lluny del que es podia esperar, francesos i austríacs van oferir un inici de partit marcat pel conservadorisme de tots dos conjunts. Sense l’atreviment i la personalitat habitual que ha mostrat al llarg del curs, l’excel·lent ordre i pressió que va exercir el Marsella va permetre anul·lar la profunditat i el desequilibri habitual del conjunt austríac. Així, lluny de l’àrea del rival i faltat del domini de la pilota, l’equip de Marco Rose quedava a mercè d’un rival que amb espais i metres sol ser letal. L’1-0, però, arribaria en una acció d’estratègia no exempta de polèmica. Payet, colpejant una magnífica falta lateral, va permetre a Thauvin inaugurar el marcador amb una rematada al segon pal en què l’hàbil extrem francès va ajudar-se clarament amb la mà. Sobrevivint com va poder a l’assetjament de l’equip local, el Salzburg va treure el cap tímidament després de la represa. Rebel·lant-se contra l’adversitat, l’equip de Marco Rose hauria pogut igualar el marcador en la primera aproximació de què va disposar en la segona meitat, en un minut frenètic en què va reclamar una pena màxima sobre Lainer i instants després una rematada del mateix Lainer obligaria Pelé a treure una gran mà. Eren els millors minuts dels austríacs, guanyant metres i monopolitzant la possessió a camp contrari. Fins que va emergir N’Jie. Donant-li entrada per un fluix Maxime Lopez, l’aparició del camerunès va ser fulgurant. Rebent una brillant passada enrere de Payet, va tenir tot el temps del mon per aixecar el cap, veure la sortida de Walke i superar-lo amb una rematada ajustada.

El Marsella, més a prop de recuperar el protagonisme perdut a Europa.