El relat és de sobres conegut per a Joaquín Caparrós. Com si es tractés del retorn al punt de partida inicial, l’aposta pel tècnic andalús suposa la primera pedra en la construcció del nou Sevilla. Quasi dues dècades després, Caparrós aterra al Pizjuán amb el club en una situació crítica i gairebé sense marge de maniobra. Tessitura que, no obstant això, no és pitjor que la que va viure el mateix tècnic a principis de segle, amb el Sevilla a segona i passant greus problemes financers.

Sevillista de cap a peus i ferm defensor del planter –amb ell van debutar homes com Navas, Ramos i Reyes–, Caparrós va impulsar l’entitat a l’elit del futbol espanyol durant el lustre en què va defensar la seva banqueta, classificant-lo en dues ocasions per a la UEFA i posant els fonaments de l’equip que més endavant va deixar empremta al Vell Continent amb la consecució de cinc títols de l’Europa League, una supercopa d’Europa, una copa i una supercopa d’Espanya. “Aquest club ha crescut al ritme de tots els títols que ha aconseguit. És una entitat, molt, molt i molt gran. Estic on volia estar. Ser sevillista no és de boca, s’ha de demostrar. Dono les gràcies al president i al consell d’administració. Que em donin aquesta possibilitat és l’hòstia. Aquí hi ha un grup de gent jove i molt preparada, és un luxe. Queden quatre partits, un tancar i obrir d’ulls. Ens hi deixarem la sang tots”, va remarcar el dia de la seva presentació.

Tot i fer història classificant-se per als quarts de final de la Champions per primer cop, el primer any de l’era post-Monchi ha acabat donant pas a un Sevilla deprimit, sense ànima ni futbol i que ja s’ha cobrat tres víctimes: Berizzo, Montella i el director esportiu, Óscar Arias. L’objectiu, doncs, és clar: tirar endavant les quatre finals que queden fins a acabar el curs per salvar la temporada amb la setena plaça i la classificació per la competició que ha donat tantes nits de glòria al club i evitar així el que seria un desastre majúscul.

Quatre duels que posaran punt final a l’etapa de Caparrós com a tècnic abans d’emprendre presumiblement l’aventura de donar forma al nou projecte del club andalús des dels despatxos. “El primer que em va dir Caparrós va ser que no volia saber res de diners de cara a aquests quatre partits. Havíem parlat amb ell en relació amb la reestructuració que tenim previst fer la temporada que ve i per això hem acudit a la seva casta i al seu coratge. A ell, però, li agrada la fàbrica i el que volem és que estigui a gust”, reconeixia Pepe Castro. Amb Caparrós al capdavant, el Sevilla comença a recuperar part d’aquella entitat que semblava perduda.