La mística de Les Herbiers no va quedar ancorada a les portes de París. Encara que el destí semblava tatuat en les lleis de la lògica, el modest conjunt del departament de la Vendée va dignificar la seva gesta també davant el PSG, un club amb un pressupost 270 vegades més elevat i en què el sou mitjà dels seus futbolistes voreja els 750.000 euros mensuals. Com era d’esperar, els parisencs van imposar el seu múscul futbolístic per guanyar la seva 12a copa de França, i ampliar el seu domini en el palmarès, però Les Herbiers, amb un sou mitjà de 2.700 euros mensuals per a la seva plantilla i en plena lluita per no baixar a quarta divisió francesa –divendres tenen un partit decisiu a Besiers–, va deixar llustrosa la imatge del futbol modest.

Amb 15.000 aficionats verd-i-negres presents a Saint Denis, pràcticament la totalitat de la població de Les Herbiers hi va ser present, el conjunt dirigit per Stéphane Masala va fer un exercici de resistència emocionant. En alguns moments la fortuna va semblar afectuosa amb el conjunt de la Vendée, que va veure com la fusta repel·lia dues rematades de Lo Celso i de Mbappé quan tan sols s’havien jugat 7 minuts de partit. Les cròniques, però, no podran negar a Les Herbiers uns primers minuts de personalitat quan, poc després d’escoltar La Marsellesa davant 80.000 persones, van tenir prou serenitat per gestionar les primeres possessions de pilota amb criteri i per agrupar-se amb determinació. Tampoc oblidaran els 26 minuts de resistència titànica en què pràcticament tot el territori francès va creuar els dits per la causa del modest. La muntanya, però, era pràcticament inabastable per a un Les Herbiers que amb prou feines va aconseguir respirar amb la pilota i que a la tercera, ara sí, va veure com Lo Celso, poc després d’estavellar una tercera rematada al pal, materialitzava l’abisme entre totes dues realitats amb un bon xut des de la frontal.

Encara que mai va estar a prop de veure’s amb possibilitats de tocar metall, Les Herbiers recordarà la nit del 8 de maig del 2018 amb el cap ben alt. A més de tenir els pals del seu costat, va gaudir de la complicitat del VAR i de l’àrbitre, que va invalidar un gol a Mbappé per unes mans qüestionables de Marquinhos prèviament, i va mantenir l’espelma encesa gràcies al seu porter, un Mathieu Pichot que va deixar tres aturades d’altura i fins i tot va estar a punt d’interceptar el penal de Cavani, que ja des dels onze metres va abaixar la persiana d’una final en què es recordarà amb tanta força el campió com el contendent, en què el PSG va inscriure el seu nom en el trofeu i Les Herbiers, en la memòria del futbol francès.