Aferrat a l’efecte Caparrós en la situació més crítica que es recorda en l’última dècada a Nervión, el Sevilla comença a recuperar part d’aquella entitat que semblava perduda aquest curs. El preparador d’Utrera, veient el repte de treure l’equip de la depressió esportiva en què es trobava immers, ha sabut tocar la tecla encertada i cada cop és més a prop de complir amb la missió agònica de tornar el club a Europa. Un objectiu que ahir, contra la segona unitat del Madrid, va deixar una mica més a prop vencent un rival que va mostrar en molts trams del partit una passivitat alarmant. Amb els moviments tàctics justos, el Sevilla va demostrar haver recuperat la casta i el coratge que se li reclamava al llarg del curs. Ben replegat en defensa, realitzant una pressió ordenada i exhibint la contundència que li va mancar amb Berizzo i Montella, els locals van aplanar el camí del triomf en una primera meitat insulsa i sense gaire ritme. Ben Yedder, de molt el millor jugador del partit, va rebre una bona deixada amb el cap de Muriel i, guanyant la cursa a Ramos, va batre per sota les cames Casilla. L’1-0 no va fer despertar el Madrid, sense l’espurna ni la creativitat habitual contra un rival que, amb el ganivet entre les dents, va tornar a clavar una nova estocada poc abans del descans, quan Layún va aprofitar un nou desajust defensiu per eixamplar distàncies. El duel hauria pogut canviar radicalment poc després de la represa, quan Ramos no va saber aprofitar un clar penal de Vázquez sobre Lucas i va enviar la pilota al travesser. El capità madridista, blanc de les ires de la seva antiga afició, completaria una actuació per oblidar signant el 3-0 en intentar rebutjar una centrada de Mercado. La reacció visitant, ja en els instants finals del duel, tan sols va servir per maquillar l’actuació d’un Madrid amb el cap a Kíev.